Vés al contingut principal

Palma XXI i la resistència cívica a Ciutat

Palma XXI i la resistència cívica a Ciutat

Fins fa molt poc qui parlava de saturació, turistització o gentrificació era acusat de pessimista, de radical o, senzillament, de voler posar traves al progrés. En aquest context va néixer ‘Palma XXI’, fruit d’un grup de ciutadans que compartíem una intuïció inquietant: Palma començava a deixar de pertànyer als seus habitants. Aquelles reunions, moltes d’elles al Bar Bosch, com corresponia a qualsevol conspiració civilitzada mallorquina, reuniren arquitectes, geògrafs, urbanistes, professors i professionals diversos. No es tractava de crear un partit ni una entitat decorativa. Es tractava, simplement, de pensar la ciutat abans que aquesta quedàs definitivament engolida pel seu propi ‘èxit’.

Deu anys després, el temps ens ha donat la raó. Avui Palma és una de les ciutats més difícils de l’Estat per accedir a l’habitatge. Els joves no es poden emancipar. Professionals essencials tenen problemes per trobar lloguer. El centre històric es buida de residents i es transforma en un gran decorat turístic. Els comerços tradicionals han desaparegut i els habitatges es converteixen en simples actius financers… Durant anys, Palma XXI estudià i advertí sobre la gentrificació de barris com Santa Catalina o Sa Llotja, quan encara gairebé ningú utilitzava aquest concepte. Es denuncià la substitució de residents per apartaments turístics, l’expulsió silenciosa de les classes populars i la progressiva transformació de Palma en un producte de consum global. Aquells diagnòstics formen part avui del debat quotidià.

La mateixa història s’ha repetit amb els megacreuers. Durant anys es denuncià l’impacte ambiental, la saturació dels carrers i la lògica extractiva d’un model que desembarca milers de persones durant unes hores i deixa una petjada ambiental enorme. Es varen anunciar limitacions que, en realitat, no alteraven substancialment ni el model, ni la saturació. Una vegada més, la sostenibilitat es convertia en una simple operació de maquillatge. I aquesta és probablement la gran frustració de la darrera dècada: la distància enorme entre els discursos institucionals i la realitat.

S’ha parlat incessantment de sostenibilitat, transició ecològica, participació ciutadana i qualitat de vida. Però la realitat és tossuda: més turistització, més especulació, més saturació i més dificultats per viure dignament a la pròpia ciutat. Les anomenades taules de sostenibilitat, els consells assessors i les reunions institucionals han produït moltes fotografies i poques transformacions reals. Quan la crítica afecta de debò el model turístic i immobiliari, la ‘societat civil’ es converteix en simple decoració democràtica o en una busca dins l’ull.

Això ha passat amb governs de tots els colors. Perquè el problema és més profund. Durant dècades Palma ha estat governada des d’una obsessió gairebé patològica pel creixement: més turistes, més creuers, més promoció, més rendibilitat immobiliària. I les conseqüències són avui evidents. El centre històric es buida de residents. Les franquícies globals substitueixen el comerç local. Els barris es converteixen en marques. La façana marítima continua subordinada als grans interessos turístics i comercials. Els grans iots i el luxe globalitzat ocupen espais que haurien de ser ciutadans. I no en parlem de la possible destrucció de Portopí. Palma s’està convertint en un enorme parc temàtic on els habitants acabaran sent una molèstia.

Mentre, Palma XXI anava publicant les deu primeres guies dels barris de Ciutat, de les Avingudes cap a fora, la monumental Biografia de Palma, redactada per més de 50 especialistes, al seu web el mapa interactiu de l’evolució històrica de Palma, de gran ús educatiu. Per això, per coses com aquestes Palma XXI continua essent necessària. Per recordar una obvietat que avui sembla revolucionària: Palma hauria de ser, abans de res, una ciutat per viure-hi. No una marca. No un decorat.

Això implica recuperar la façana marítima per als ciutadans, limitar la pressió turística, protegir el comerç local, facilitar l’accés a l’habitatge, recuperar la ruralia de Palma amb parcs agraris, construir una ciutat policèntrica i equilibrada, on barris com Pere Garau, Son Gotleu, Camp Redó o el Molinar disposin de qualitat urbana i serveis dignes. Els mateixos integrants de Palma XXI han tengut la sensació d’haver fet ‘retxes dins l’aigua’. Però sense aquestes retxes, sense aquesta resistència cívica, sense aquestes veus incòmodes, Palma estaria encara més indefensa davant els grans interessos econòmics. Perquè les ciutats no es perden de cop. Es perden lentament. Carrer a carrer. Edifici a edifici. Veïnat a veïnat. ¿Volem una ciutat per viure-hi o una ciutat simplement per a ser consumida? La resposta determinarà el futur de Palma durant les pròximes dècades.

Climent Picornell

Entrada anterior
Jardins d’altri amb nostàlgia, rellotge de cucut, optimisme i Opus Dei
Entrada següent
Dalt del turó amb ‘Aguiat Pep’, ametles, promeses i rupits
Jardins d’altri amb nostàlgia, rellotge de cucut, optimisme i Opus Dei
Dalt del turó amb ‘Aguiat Pep’, ametles, promeses i rupits