Fa uns mesos, en Josep Cortès i Servera em va demanar si voldria escriure el pròleg del seu nou llibre: Grup Ciclista Sa Poltrú IV (2020-2026). La meva primera reacció va ser de sorpresa. No som ciclista. Ni tan sols podria explicar amb gaire precisió què diferencia un pinyó d’un canvi de marxes. Però, en començar a llegir els originals, vaig comprendre ben aviat que aquell no era, estrictament, un llibre de ciclisme. O, si més no, no era només això.
Perquè la bicicleta hi apareix constantment, sí, però com un pretext. El veritable protagonista del llibre és una altra cosa: l’amistat. Sa Poltrú és un grup de mallorquins que fa més de trenta anys que comparteixen carreteres, viatges, dinars, bromes i una manera molt particular d’entendre el pas del temps. Han recorregut mitja Península Ibèrica: Galícia, Portugal, Andalusia, el Camí de Santiago, les vies verdes del sud-est… Però les pàgines del llibre no parlen tant dels quilòmetres recorreguts com de les persones que els han recorregut. I això és el que m’ha semblat més interessant.
Vivim en una societat extraordinàriament rica en contactes i extraordinàriament pobra en amistats profundes. Coneixem molta gent, però compartim poca vida. En canvi, els membres de Sa Poltrú han aconseguit una cosa que avui sembla gairebé excepcional: convertir una afició en una comunitat humana. Llegint el llibre, hom descobreix que els grans moments no són necessàriament els més espectaculars. Una punxada inoportuna, una equivocació del GPS, una discussió sobre quin restaurant és millor, una paella preparada per en Biel Figó, el ritual del pa a taleca o una fotografia davant la casa natal d’un company absent, acaben adquirint una importància inesperada. La bicicleta serveix per arribar als llocs. L’amistat els converteix en records.
Com a geògraf, sempre he pensat que els paisatges no són únicament una realitat física. Un lloc és també el conjunt d’experiències que hi hem viscut. Una carretera qualsevol deixa de ser anònima quan l’hem recorreguda durant anys amb els mateixos amics. Una plaça de poble es transforma en un espai carregat de significat quan hi celebram una tertúlia amb els companys. El territori també està fet de memòria.
I això és precisament el que Josep Cortès ha anat construint al llarg dels quatre volums dedicats a Sa Poltrú: una autèntica geografia sentimental. No hi trobam únicament desnivells, perfils d’etapa o itineraris. Hi trobam persones. Persones que han anat envellint juntes, que han vist créixer els fills, arribar els néts, succeir-se les jubilacions i aparèixer les primeres limitacions físiques. Però que, malgrat tot, continuen trobant motius per preparar un nou viatge. Això és el que dona al llibre una dimensió que va molt més enllà de la crònica esportiva. En realitat, és també el relat d’una generació. La d’uns homes que varen començar a pedalar en una Mallorca molt diferent de l’actual i que, gairebé sense adonar-se’n, han anat construint un petit patrimoni immaterial fet de rituals, bromes compartides i records acumulats.
Potser el gran mèrit d’en Josep Cortès és haver entès que aquestes petites històries també mereixien ser escrites. Perquè la vida quotidiana desapareix amb una rapidesa sorprenent. Els grans esdeveniments queden als llibres d’història; les petites aventures personals solen esvair-se amb el temps. Sense aquestes cròniques, moltes de les anècdotes de Sa Poltrú acabarien reduïdes a un record cada vegada més difús. Amb el llibre, en canvi, passen a formar part d’una memòria compartida. I això és infinitament valuós.
Quan vaig acabar la lectura vaig comprendre que en Josep Cortès no m’havia demanat un pròleg per a un llibre de ciclisme. M’havia convidat a entrar dins una història d’amistat. I vaig pensar que, al capdavall, aquesta és probablement una de les grans fortunes de la vida: trobar un grup de persones amb qui compartir un tros de camí. Les bicicletes envelleixen. Els paisatges canvien. Els quilòmetres s’obliden. Però les amistats que han sabut resistir el pas del temps continuen pedalant molt després que s’hagi acabat el viatge.
Climent Picornell



