Si en el futur, de més grandet, mhagués de fer expert en alguna cosa, ho faria en sostenibilitat. La veritat és que queda bé : expert en sostenibilitat. Encara queda millor en italià. En italià, desenvolupament sostenible es diu "svilupo perdurabile" ( em recorda, perdonin vostés, el final del CREDO : "… la vida perdurable, AMEN !! "). Ara ja es comença a dir, també, "sostenibile". O en francès : "Développement durable". En castellà i en català ens hem aferrat a l adjectiu anglès "sustainable", que ha donat sostenible i que, la veritat, és que queda millor i més nou que "durable" o "durador". Durable, sembla més de sentit comú, com de sempre, no? Pareix una cosa més senzilla, un desenvolupament fet amb coneixement, no expoliador, amb sentit de futur. Cosa, evidentment, que no sha fet a les illes Balears.

(Platja de Sant Ponsa,Calvià, Mallorca. Imatge del web de l' IMEDEA)
Sostenibilitats, reversibilitats i altres "…tats".
Climent Picornell.
Ja diuen que léxit de les coses depèn de que es manifestin en el moment oportú i que caiguin bé, amb la paraula adequada. Si és així, la gent, la societat, els polítics, els experts, les assumeixen,cada un a la seva manera, i tiramilles. No sé si la senyora BRUNDLANT, quan presentà lany 1987 el famosíssim informe "OUR COMMON FUTURE" (El nostre futur en comù) del qual hi penjava, la paraula sostenibilitat, aplicada al processos de desenvolupament, era conscient de que inaugurava una nova etapa de denominació de les coses de quasi sempre, amb una nova mirada, una nova etiqueta, que compraria molta de gent….més. Una cosa tan de sentit comú com satisfer les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats. Una cosa semblant en referesc a la fama i al marketing- passà amb els informes dels MEADOWS pel Club de Roma ( 1972), que titularen "Els límits del creixement" . Un informe fet bàsicament per a empresaris i pagat per multinacionals del qual sapoderaren els governs, els progres, els ecologistes, els acadèmics, durant anys i que gestà el temible -per alguns- "creixement zero".
Hi hagué un "Forum per a la sostenibilitat de les Illes Balears" , i lex-president Antich ja va anunciar la redacció dun "Pla dacció per a la sostenibilitat de Balears", fins a lany 2012. Un bon any, no massa lluny. Ja se sap el que deia el genial KEYNES, a lhora de fer previsions i planificacions pel futur : "a llarg termini tots serem morts". Coses del "Pacte de progrés", dirà més dun descregut. Idò, no. La senyora ex-batle NAJERA, la margarita de Calvià, fa molts danys que ja en tenia esment a lAgenda Local 21, variable local de la sostenibilitat global. Ja coneixen laforisme, "Think globaly, act localy" : Pensa de forma global, actua de forma local; o sigui, està bé salvar les balenes i la biodiversitat brasilenya, però actua també al teu barri o territori i vigila, per exemple, la teva aportació personal al forat dOzó. Calvià, el municipi més insostenible, amb el pla de sostenibilitat més gruixat i experimentat que conec… I parlant de lapropiació del concepte, el govern del PP, el darrer den Jaume Matas, vull dir el passat (això del darrer, sembla com una premonició de "lapsus calami") va usar el concepte sostenible de forma extensible i inconmensurable. Agafin sinó tota la paperassa que generaren les Directrius dOrdenació Territorial (DOT), uns documents amb molta de fotografia i la paraula sostenibilitat com a leit-motiv. Si senyor, fins i tot hi figuren un parell de cents, tal vegada no tants, dindicadors de sostenibililtat, ves a saber calculats per qui. Per algun expert en sostenibilitat. No nhi deu haver tants. El cert és que quan les Directrius dOrdenació Territorial anaren al BOCAIB i esdevingueren Llei, la paraula havia desaparegut.
I el turisme, té sostenibilitat particular ? Evidentment. I congressos i aportacions sobre la sostenibilitat turística, sobretot a les àrees i illes petites i més bones despenyar pels turistes. Ja a Lanzarote, 1995,es va fer una conferència mundial sobre EL TURISME SOSTENIBLE, amb ledició de la "Carta del turisme sostenible" i, més recentment, la Conselleria de lecotaxa ha pagat un bon informe, que es pot consultar a la seva WEB, sobre indicadors de sostenibilitat turística.
No coneixen, per dir alguna cosa, la publicació "Mallorca Sostenible" (en catalán, castellano, inglés, aleman) ? Idò, com en totes les coses que es generalitzen massa o massa aviat, sentra dins les àrees de llum i dombra. Que vull dir amb això ? Que tohom es posa a vendre sostenibilitat i sha danar en compte de què és compra. La reflexió em ve suggerida per la brega que comtempl entre dos gran experts "sostenibles". Alan COLLINS, en el seu article sobre "Desenvolupament turístic i capital natural", dona una passada a la majoria d experts en sostenibilitat i demana criteris sòlids de… sostenibilitat. Molt poc temps després, tot té la seva torna, la professora Marina VELOKOVA ( que malgrat el seu nom, ensenya a la George Washington University), publica als Annals of Tourism Research : "Quant de sostenible és el turisme sostenible ?" Ho demana a COLLINS. Quants de turistes són massa turistes ? Qui diu quina és la capacitat de càrrega turística ? Què entenem per "capital natural constant sostenible" ? Com és mesura i en quines unitats el deteriorament de la natura ? Què vol dir exportar turisme insostenible a destins veinats ? Si els he de ser franc mencanten aquestes bregues de bugaderes a revistes científiques, sempre que el baldat no sigui un servidor. Són un bona via per fer-se expert en fintes i altres formes de perdurabilitat. Ara bé, i en resum i malgrat tot, em sembla de gran utilitat la sostenibilitat com a referència, tot i que el to daquest escrit pugui semblar el contrari.
I la reversibilitat ? Una altra tat. Reversibili…què ? Em demanà un veinat a una daquests trobades dexperts que es munten de tan en quant. Un famòs arquitecte exposava, en aquell moment, la seva teoria sobre la reversibilitat : "s´han de marcar sobre el territori de les illes Balears els desastres més grossos i aplicar-hi un pla de reversibilitat, a fi de que tornin a ser el que eren abans". El meu veinat, un home de seny, ferit en mil congressos i fòrums, avesat a bregar amb experts de tot pelatge i amb científics giracasaques, em comentà : "aquest que xerra ha cobrat per embrutar i ara vol cobrar, també, per fer net".
Tal vegada fa falta un poc de seriositat…

( Del web d' INDIMEDIA )


