




JARDINS
DALTRI, I NO TANT DALTRI.
Climent Picornell
Adiós
Palma de Mallorca / adiós calle Sindicato / adiós a mi CIR 14 / adiós cochinos
polacos ( Ho cantaven quan es llicenciaven els soldats del CIR 14 més enllà
de Son Dureta- amb lalegria de deixar Polònia). Va de versos. Trob una
primera edició de Les històries naturals de Joan Perucho, sobre per aquesta pàgina : Van sortir sis toros /
tots van ser dolents. / Això fou la causa / de cremar els convents.
Els jardins daltri són reculls esburbats,
arreplegats dací i dallà, entremesclant les citacions ostentòries i les
elucubracions banals, trobades i furtades del corrals dels veïnats.
També hi ha lloc pels aforismes. Guillem Frontera publica Bombolles de
sabó, una col·lecció intel·ligent de notes intermitents : La capacitat de
resistència a ladulació et donarà el primer indici de la teva lucidesa. Glup
! ( que deien als tebeos ). Sorgeixen, també,
noves proves de la capacitat aforística de Joan Fuster en forma de Bestiari,
inèdit fins ara : Leducació del gos consisteix a ensenyar-li qui és
el seu amo. Com totes les educacions.
Diuen que labsència soporífera de loblit és
pitjor que la mort mateixa. També afirmen que per molts miracles i gestos que
puguem fer al llarg de la nostra vida, algú, algun dia acabarà pixant sobre la
nostra tomba. Bon començament. És de
Lonze de copes novel·la de Miquel
Ferrà i Martorell, magrada aquest re-encontre sobtat amb el Boris Vian de Jirais cracher sur vos
tombes ( Aniré a escupir damunt les vostres tombes). B. Vian va tenir un
cafè amb els seus dos germans, el Tabou, es ballava be-bop i nomes estigué
obert tres mesos. És Jean-Paul Sartre
qui ens confessa que tal vegada el poeta Louis
Aragon tenia raó : La vida es redueix a canviar de cafè.
Em demana Joan
Mir : quina és la preposició deshonesta ? Com o entre ?. Molt més intel·ligent aquesta pregunta, que
el joc dembarbussaments en que es converteix la primera encíclica del papa Benedicte XVI Deu caritas est ( Déu és amor ). No sé qui
li ha redactada però vegin els versicles 7 i 8 del capítol 4 : Déu és amor,
qui estima habita en Déu, i Déu habita en ell. Estimats, estimem-nos els uns
als altres, ja que lamor és de Déu, i tot el qui estima ha nascut de Déu i
coneix a Déu. Qui no estima no ha conegut a Déu, perquè Déu és amor
. Si tota
és igual no hagués guanyat ni el premi de redacció de lescola.
Passa, el Papa, per ser una de les tipologies
de Príncep. De les modernes exegesis d El Príncep de Maquiavel, triaria la de Stanley
Bing (Que faria Maquiavel ?) : El Príncep sempre té raó. La té quan la
té, però també quan no la té; El Príncep és un tauró. Res latura. Avança
devorant; El Príncep fa el que li dóna la gana. Em recorda a Frederic de Prússia qui va dir : He
arribat a un acord amb el meu poble. El poble diu el que vol, jo faig el que
vull. Molt modern.
Rafael
Azcona , guionista reconegut, en el seu diccionari,
ens serveix alguns antídots: Escepticisme : vacuna contra el fanatisme; Dreta
: En política prefereix dir-se centre; si passàs el mateix al codi de la
circulació, el tràfic podria ser catastròfic; Família : Institució
indestructible, diguin el que diguin els agorers, i passi el que passi durant
la lectura del testament.
El que sentia a dir a la meva padrina -El que
susa no té excusa- avui en dia sha convertit segons Guillaume Erner, sociòleg de la moda, a Fashion victims, en : La moda avui és lentrecreuament de les
dues grans avingudes de lhumanitat : el sexe i els doblers, les trobam quan
voltam el cap de cantó del poder i la fama . I ja que es fa referència al sexe les Atomic
girls de LHiperbòlic, al seu llibre 68 Pàgines de sexe
universitari, troben que una grapada
de tocadors de ximbomba amb aquells moviments tan especials per fer-les sonar,
fan el gest (molt paregut al dun bon treball manual) , és com una classe
teòrica de tai-xi sexual. En consonància o en dissonància amb lanterior Maria Teresa Pi y Sunyer afirma : Per
a les dones separades, una relació fixa
no les satisfà sexualment i una no fixa no les satisfà emocionalment. Paradoxa
amb angoixa ? Seguint aquests viaranys, Freud
ja apuntava : la conducta eròtica dels humans civilitzats presenta en els
homes el segell de la impotència i en les dones el de la frigidesa. Paradoxa
amb angoixa ? Convivint amb els problemes de la modernitat sexual, apunt la
conversa que vaig sentir, conversa de poble, sense la reflexió consegüent; a la
plaça, un matrimoni amb dos nins que
juguen i sencalcen. Diu ella : Ai, Toni, i els nins ? On són ? Contesta lhome, amb
autoritat : A mi mho demanes ? Mai he
vist una truja perdre els porcellins.
Jocs de paraules per a contraproposta de feministes : Las mujeres
pasados los cincuenta o se ajamonan o se amojaman. Ho diuen per la part de Las Alpujarras.
Quan el ministre dHisenda demanà, amb conya afegida, al gran savi Michael Faraday sobre la utilitat de lelectricitat, ell, que passava per ser-ne el descobridor, li contestà amb sorna : Algun dia, senyor ministre, la podrà gravar amb imposts. Internet, que ens fan creure que és de franc, és un lloc bo per pescar, sense esca, a ca daltri. Això és del blog den Mikel, Tauleta de Nit : Vaig donar una almoina a aquell home que no tenia braços, i alhora, vaig trepitjar una merda a la plaça Sant Jeroni de Ciutat. Sé que Déu no existeix, emperò, ens mira. I cada cop que torn de viatge, mumare em demana si he fet els deures de donar almoina i hom no pot enganyar a una mare.
A continuació de la rajola dadvertència Vivos con el perro !, traducció macarrònica de Vius amb so ca !, un gentil comunicant menvia una fotografia duna altra del mateix estil : Cuidado con el perro: no cree ! I per acabar, agafat dun diari : Un mateix és el camí més curt cap als demés. No me diguin que lentenen. Venga !





