
Qui ha entès El petit príncep ?
Climent Picornell
Fa seixanta anys que leditorial
Gallimard va editar, en francès, El petit príncep dAntoine Jean Baptiste
Marie Robert de Saint-Exupéry (
1900-1944), un home a qui el que li agradava de veritat era pilotar en avió, de fet va morir fent-ho i és dins mar
prop de Marsella. Seixanta anys no
és que sigui una data excessivament rodona, com els cinquanta o els cent, xifres
més abocades a les efemèrides vull dir. Vet ací però que la mateixa editorial
ha engirgolat ja el web amb els seixanta anys de ledició del llibre. En
francès, perquè i això no els deu agradar gens als francesos-, per si no ho
sabien, ja que és un fet que sovint soculta, va aparèixer primer The little
prince, en anglès, tres anys abans, lany
1943.
Un servidor va llegir el llibre de
gran. No com ara que susa fer-lo llegir
als infants, ajudats pels dibuixos del mateix autor que han esdevingut una
icona global compartida, tant com el Che
Guevara del fotògraf Korda, o la Marilyn Monroe amb les faldilles en
laire, posem per exemple. No el vaig entendre. Supòs que perquè era major. I
això mho va fer recordar en Miquel
Barceló, a Felanitx, quan a la presentació del darrer llibre de nAndreu Manresa que, per cert, sha
exhaurit- va començar la seva intervenció rememorant que quan era més jovenot a
la sortida dels cines de poble, algú sempre solia demanar : Tu lhas entesa
?. I no era que haguessin vist Lanneé dernière à Mariembad del rarenc Resnais que un servidor encara no lhi ha glapit el sentit-, sinó
pel.lícules més normals; fins que algú més sabut, un exègeta, donava la clau
hermeneútica. Per exemple : ella va tenir un trauma de petita. Ah ! Ara ho
veig! deia el personal amb la mateixa cara dabans. Idò, una cosa com això.
El cas és que estic un poc aborronat
perquè sé que El petit príncep és lobra més traduïda de tots els temps,
darrera La Bíblia i El Capital. Que tampoc els vaig
entendre. I ja em toca posar cara de betzol. La Bíblia perquè quan la llegien,
literalment, me pensava comprendre el fets que explicava, però just després els
capellans damunt les trones la interpretaven duna manera que jo no havia capit
: I allò que va dir Jeremies, vol dir… una cosa contrària al que va dir. La
veritat és que per això mai me ne refiat dels capellans. El Capital, que vaig
provar de llegir un parell de vegades, em queia de les mans, i els qui provaven
dexplicar-mel, crec que tampoc lhavien entès. Qui sap si tampoc lhavien
llegit. Ja ni amb Lire le Capital dAlthusser va tenir solució, a lenrevés,
afegir al banyat, no vaig fer tala. I perquè no diguessin quan susava passar
per marxista- vaig optar per llegir una cosa més curteta de Karl Marx i Friedrich Engels, no sé si
va ser El 18 de Brumari de Lluís Bonaparte. Ja no men record de si el vaig
entendre.
Així les coses, ho deman a la gent.
Com és que sha anat fent tan famós El petit príncep ? És una qüestió de
marketing editorial o és un daquests llibres que vehiculen valors eterns i, de
boca a orella, aconsegueixen traspassar les barreres de les llengües 159 traduccions – i esdevenen universals?
Quina és la clau ? Quins els valors ?
Lamistat ? La solidaritat ? Lautoajuda
en format primitiu ? La ciència ficció en versió amable ? El discurs sobre el paper
dels geògrafs al capítol XV ? La botànica comparada per allò dels Baobabs ? No me valen les
interpretacions dels mestres descola, justificadores de perquè el posen als
seus curricula escolars. Ni les frases, convertides en aforismes, fora de context
: Vet aqui el meu secret. És molt senzill : només hi veiem bé amb el cor. Tot
el que és essencial és invisible als ulls. No me quedarà més remei que demanar-ho
als meus nebots que lhan hagut de llegir fa poc, ja que Saint-Exupéry, a la
dedicatòria inicial, diu que va dirigit als nins. A part daixò, quina enveja
per a un editor, i quin goig per un autor, saber que se nhan estampat quasi
cent milions dexemplars duna obra amb la que hi has tengut cosa a veure.

I la geografia, és
veritat, m'ha servit molt.
( ANTOINE DE
SAINT-EXUPERY)
El capítol
quincè és un dels més bells al.legats en favor de la geografia, la meva professió. Un gèograf que no ha estat
mai enlloc, aconsella al petit príncep que visiti la Terra : el planeta Terra
té bona reputació.
Antoine de Saint-Exupéry, l'autor de El Petit Príncep, fou un aviador i literat francés que va viure 44 anys. Nascut a Lyon, a l'any 1900 va morir el 1944. Saint-Exupéry va desaparèixer en una misió de reconeixement, quan sobrevolava França ocupada pels nazis, durant la Segona Guerra Mundial, l'any 2004 es trobaren les restes del seu avió prop de Marsella. Saint-Exupéry començà a escriure en prosa lírica vivències de caràcter novelesc i va continuar amb diaris, informes i cartes. Els seus textos son conseqüència de reflexions de tipus humanista i de crítica a la cultura. Entre les seves novelas destaquem Vol nocturn i El correu del sud. Com a diari Pilot de guerra. La seva obra més famosa i per la qual ha trascendit el seu nom és EL PETIT PRÍNCEP, un conte llarg i il.lustrat per ell mateix, que en format de llibre ha superat récords de vendes a tot el món i en tots els idiomes desde 1943, any en que es va publicar per primera vegada en anglès i en 1946 en francès. En les seves planes s'evoquen -de manera senzilla i clara- els valors de lhumanisme, la solidaritat, la tenacitat, la companyonia, lentusiasme pel coneixement.
Plana oficial de Antoine de Saint-exupéry
La Biografía i milers de dades sobre Antoine de Saint
Exupéry a la pàgina de Denis Roland de Espanya
El Petit Príncep en Xinés
El Petit Príncep en Castellà
Una
plana sobre el Petit Príncep… bon punt de començament per buscar
dades sobre el Petit Princep a la xarxa, frases del llibre en varies idiomes


