
Desempecatar.
Climent Picornell
La meva estimada em llegeix un relat curt dun llibre de S. Mrozek, en veu alta i clara. El tema del conte, ocorre a Polònia, novament i sempiternament catòlica. Es beneeix un local parroquial que havia estat la seu del partit comunista. Arriba a mancar laigua beneïda de tants comunistes, imaginaris, amagats per racons i clavegueres, que han de menester esquitxar. Això és diu, desempecatar un lloc. Quasi sense voler, mhan vengut al cap dos daquests exemples i rituals.
Un dells, quan és decidí fer una nova parròquia, LEncarnació a Palma, a un local que havia estat una sala de festes, un night-club, en el vocabulari snob dels seixanta. Està empecatat!, deia la gent, I molt !, contestaven les beates i els integristes, que consentien, abans dentrar a lesglésia nova, fer una bona caminada i anar a missa als Caputxins de la plaça dEspanya. Sense saber que allà, hi havia estat assentat el bordell, el barri de les putes, quatre segles enrera. Durant un temps, lestructura del night-club – Olympia es deia, amb la i grega- es va mantenir. Amb una espècie de palcos pels costats, que acompanyaren les evolucions duna sèrie de capellans progres que hi foren destinats. No sé si el Bisbe, hisop en mà, ho arribà a salpassar arreu, arreu, desempecatant el local depositari danys destretes, magrejades i tocaments diversos.
Laltre. A lantiga seu del Círculo Mallorquin, allà als pòrtics anant cap a La Seu, cau de la botifarreria i la mossoneria més rància que la xulla rància de Ciutat de Mallorques, olim Palma, on Llorenç Villalonga impartia la seva doctrina els matins, als seus acòlits. Allà, deia, on existia la sala dita de les cariàtides cromàticament cutrosa i lletja, en la que els fills dels rics, o no tant, es vestien dsmoking i elles de llarg. Aquí shi resituà el jove i novell Parlament Balear. Algú el desempecatà ? Quin estament dels representats en la jove democràcia el remullà daigua beneïda, amb versió laica, ja que no pogué ser republicana?
A veïnat, el palau den Joan March, en Verga. El feu edificar, més alt, més ric i amb més prestància. Fruit del desaire que, conten, li feren els quatre xitxarel.los que governaven el Círculo quan, diuen, demanada lentrada, la hi negaren. El contrabandista i modern capitalista, emprenyat, els passà davant, com el líder a una etapa del Tour, deixant asseguts els senyorots, senyorets i xupa-rodes diversos, creguts que la seva Mallorca seria eterna i que sempre serien els amos de les ametles.
La nostra jove autonomia debat els seus projectes de llei, a la sala cursi i rococó de lantic Círculo Mallorquin. Quina casta de desempecatament degué ser necessari, o, com en el conte de S. Mrozek , per quines clavegueres fugiren, en sentir els debats democràtics, els esperits i les imatges vaquoses de nobles, botifarres, senyors de possessió i xuetes dorella-alta ?


