
Joseph Beuys (1921-1986) "SABATES"
Sabates posades
Climent Picornell
El baf era insoportable i el mòbil, tanmateix, continuava sonant : es veu que no lhi afecta. Per lemail mhan arribat males notícies : el sen "Puntero" és mort. Mirau per on, la paradoxa de que les noves tecnologies avisin de la desaparició dun altre daquests personatges que enterren amb ell tot un bagatge de la vida i costums del Pla de Mallorca. Ben segur que feu el seu darrer viatge amb les sabates posades. Perque, lamo en Toni "Puntero" se nanava a dormir sense llevar-se les sabates. Mai. Així, els dematins ja les duia posades en aixecar-se. No va dur mai, tampoc, calcetins. Ni en sestiu, ni en shivern. Feia fred només veurel, amb aquelles avarques de pell girada. Lamo en Toni, era un bon matador de porcs i tot duna que li movies conversa, sortien els pics que havia anat a matar a can dallò, o son dallà; a cal senyor d Es Fangar o dEs Cabàs, de Son Ripoll o a Can Verd, o els pics que havia mort a la casa on el trobaves si, per casualitat, tasseies a devora ell.
El darrer pic que el vaig veure, feia un fred que pelava, no havia mort el porc, però havia vengut a ajudar, "com que he tornat vell, fan que men cuidi de les calderes, així estic calent devora el foc; aiximateix he hagut de cosir els camaiots, perquè quan me nhe temut els havien sortit bifos, com un homo bif, i són molt lletjos; no hi ha res més lleig que un camaiot de porc bif ! Amb una banya més llarga". I acostant-se molt, tant que li podia llegir les rues de la cara, em confessa : "Saps que és lo més bo dunes matances ? Però lo més bo de tot ? Idò un botifarró tret de la caldera, quan encara li falta un poquet; ben calent. Vaja quina vega !"
"Un pic vaig arribar a matar a Montblanc i no havien pogut treure el porc de sa soll. I eren quatre homos grossos. Deixau-me tot sol ! Vaig dir, fort. I jo dins sa soll, el porc estava ajagut i vaig començà a tocar-li lespinada, com qui toca una dona : uix,uix, uix… quan feia una estona, ell saixeca, li pas un vencill per davall, i poc a poc estira que testira : uixo, uixo, uixo…Amb un no res el vaig tenir a un pam de sa banqueta, i llavors els vaig cridar…nhan de saber! Un porc té males puces, jo he vist un porc tomar un homo amb so nas, tenen molta de força al nas i és el lloc que els has danar més alerta. I tho dic jo que nhe escabetxat un parell de milenars. Ho has sentit bé ! Milenars !"
"Tot canvia molt, ara els pengen i els fan donar sa sang ben alçats, ca ! és una carnisseria…saps que te vull dir. Però, a jo, mon pare els me va ensenyar a obrar per darrera, lobríem per damunt, per sespinada i sabia treure els lloms per davant…Però com que te torbaves més a treure les butzes i tot el ventre i les dones no tenien feina per fer, les començàrem a obrar per davall, els fèiem un tall al ventre i trèiem els budells i ses dones se podien posar a fer net tot duna. Un bon matador ha de fer avançar temps a nes qui fan matances, si per culpa seva se retrassen : mal matador !"
Lamo en Toni, se menjava els tords de sarròs sencers, el sentia catacrec-catacrec que rossegava els ossets dels animalons i dins lescudella cercava la carn més negra, qualque colomí, posem per per cas.
Li vaig mirar els peus -la Serra de Tramuntana era blanca de neu, el mestral sonava al carrer- i ell, no duia calcetins. "Saps que te vull dir que abans en els porcs negres els havies de fer dos talls per llevar-los sa xuia; els blanc saps que tenen de magre, però molt i molt més, i amb un tall ja has arribat a sa carn…"
La lliçó danatomia porquina no se va aturar fins que arribades les taronges, els bessons dametla i lensaïmada, el sen "Puntero" digué bona nit, ben col.locadet, amb tres o quatre tassons de vi de més. El me vaig imaginar amb cara de felicitat, aixecant les flassades del llit i colgant-shi. Amb les sabates posades.


