Gabriel Escarrer, Honoris Causa de la UIB ; Gabriel Barceló, NO Honoris Causa de la UIB (encara ?).
Climent Picornell
Sembla que un altre intent per fer doctor Honoris Causa de la UIB a lhoteler Gabriel Barceló, fundador duna de les cadenes hoteleres més importants de Balears, avui gestionada per les segones generacions, no ha anat bé. El degà de la Facultat dEconòmiques no aconseguí reunir els vots suficients, ja que cinc abstencions i una dotzena dabsències ho impediren. Aquesta història, que contaré més envant, té dos precedents. 1.- Un hoteler molt important, Gabriel Escarrer ja és Honoris Causa per la UIB; 2.- La Confederació dAssociacions Empresarials de Balears, ja demanà fa anys lHonoris Causa per Gabriel Barceló. Avui els contaré el primer precedent, el cas de lHonoris Causa de Gabriel Escarrer; tot això inserit en la temàtica de si els hotelers importants mereixen aquests nomenaments, arrebossat tot aquest tema amb la coneguda acusació de la satanització o demonització dels hotelers, una rondalla, aquesta, que tengué un capítol important, amb lEcotaxa i la subsegüent complicació política, amb els hotelers com a uns dels principals protagonistes.
Ara, però, tractarem el tema de Gabriel Escarrer ( avui, un dels homes més rics del món segons la revista FORBES), en un article meu de fa uns dos anys, publicat al Diari de Balears.
Gabriel Escarrer
Gabriel Escarrer : entre lHonoris Causa i la Càtedra Sol-Meliá. (1)
Climent Picornell
El párroco de El Terreno conocía bien a aquel joven medrado y de pelo rizado que ahora le pedía la intercesión ante doña Carolina Arozarena, la propietaria de un caserón de tres pisos de paredes de piedra viva que hacía las veces de hotel. El chico que había sido monaguillo…. El chico en qüestió era Gabriel Escarrer, avui un dels homes més rics dEspanya i al front dun grup que figura entre els Top-ten, els deus primers, de lhoteleria mundial (www.solmelia.com ). Els estalviaré el repàs dels cents dhotels que gestiona, els milers de llits i de treballadors i els milions deuros de facturació. Molts. Una carrera fulgurant, des dels inicis, lloguer de lHotel Altair, 60 places, relatats a una espècie dhagiografia : Sol Meliá. El viajero universal.( Ed. Pirámide.2001).
La notícia lhan duita el diaris, Gabriel Escarrer i el rector de la UIB han signat un conveni de creació de la Càtedra Sol Meliá dEstudis Turístics. Sol Melià la financiarà amb 300.000 euros.
El cas és exemplificador, per motius més generals. Josep Melià que creia fermament que el turisme havia generat una nova classe dominant, a la qual denominarem, per dir-li qualque cosa, nova burgesia, integrada bàsicament per hotelers que shaurien enriquit amb el turisme. Al mateix temps creia que era una classe sense nord social, més preocupada del seu negoci, estrictament, que de tenir, també, un concepte de país. La idea és atractiva i sha de matitzar. El país com lentenia Melià des duna òptica més nacionalista, tal vegada no coincideixi amb el país dels hotelers, pels quals fer país podria voler dir crear riquesa, llocs de treball i això, ja seria una aportació més que suficient, significativa i dignificadora de la seva tasca. Aquesta tasca no seria reconeguda a bastament pel denominat Pacte de progrés, coalició de govern autonòmica, representant dels sectors de centre-esquerra-nacionalista-ecologista, els quals en comptes dagraïr-los el seu esforç, els penalitzaria fent-los cobrar, recaptar o pagar lecotaxa, un tribut que grava lestada dels nostres visitants, només a ells, que ja paguen impostos a voler. Al mateix temps, un percentatge de planta turística irregular o il.legal, que segons els mateixos hotelers, representa prop dun 40 % del total, sescapoliria de lecotaxa. Aquest fet lhan considerat una befa al seu important paper. En resum, mantenc que la percepció i la valoració del fet turístic a Mallorca per part del seus residents no és homogènia i va des de lespectre de gent que creu que el turisme és el mannà, i els hotelers els grans profetes de la bonaventura, fins als que consideren el turisme una pesta o una plaga i els hotelers uns aprofitats, quasi uns pocavergonyes. Caldria quantificar els diferents grups de gent amb opinions consemblants.
Fa catorze anys la UIB decidí nomenar Gabriel Escarrer doctor Honoris Causa. No fou una decisió senzilla per a la institució, ni per a la Junta de Govern que ho decidí, amb fortes discussions, ni per al Consell Executiu que presidia laleshores rector Nadal Batle. I dic que no fou una decisió senzilla perquè dins els ambients universitaris mallorquins es reproduia la percepció social del valor del turisme i, gosaria dir, molt més dels seus efectes negatius, encara que sacceptaven el seus beneficis. Al campus, majoritàriament, es veia Gabriel Escarrer com un empresari triunfador i aliè al món universitari i, per a alguns, lexpressió perfecta dels qui havien sotmès Mallorca a un stress ambiental excessiu ( per dir-ho finament), sense cap taxa de retorn.
Sestengué pels ambients i departaments universitaris una remor : que es feia Honoris Causa a Escarrer a canvi de doblers per a la UIB. Talment com, deien alguns, es feia a les universitats nordamericanes.
A canvi dHonors, peles. Una espècie de Do ut des , et don perquè tu em donis, que diu el principi llatí recollit en el Digest de Justinià. No se sabia molt bé com es faria el suposat tracte. Un edifici, una biblioteca, una sponsorització… Nhi havia alguns, més sabuts, que deien fins i tot les xifres : de 100 a 300 milions de pessetes. Remors. Fum.
El cas és que Gabriel Escarrer llegí la seva lliçó dingrés al claustre de doctors titulada Loci, el negoci, lofici. Ho feu en català de Mallorca, llengua de ciència…El turisme de masses és una de les expressions del triomf de la humanitat en el camí cap a la igualtat doportunitats. No més ciment que ofegui platges i arrassi boscs. La recoman, alguns anys ha estat lectura obligatòria a les meves classes. És un pamflet bàsic, per entendre una part de la història i la sociologia del nostre desenvolupament turístic.
El Doctor Escarrer venia i ve, vestit de toga, birret i musseta a les inauguracions de curs, com a membre que és del claustre. Més duna vegada el me mir, de coa dull, assegut prop dun servidor : ell, tan ric, jo…no tant. Els dos, disfressats amb el nostre vestit de gala universitària. Gaudeamus igitur…vivat professores, vivat academia. Del cambalache : res de res
Gabriel Escarrer : entre lHonoris Causa i la Càtedra Sol-Meliá. (i 2)
Climent Picornell
No fa molt vaig sentir un dels fills de Gabriel Escarrer, Sebastián, parlar duna inversió que faria Sol Melià, com el retorno de los diezmos. Amb aquesta expressió, quasi bíblica, volia significar que la seva cadena es plantejava retornar a la societat una part del que havien guanyat. Es tractava duna inversió en el món dInternet, juntament amb el Banco SCH, Planeta i AOL. Ubicarien al Parc Bit un dels centres de serveis. La inversió de conjunt era molt elevada. És, aquest però un altre tema, coincident amb el primer, com ho és el plantejament del paper de les segones generacions dels hotelers mallorquins, algunes delles ben expressives de labandó definitiu dalguns dels nostres trets identitaris. Què hi farem! Donarem la culpa a la globalització, si ningú la vol tenir.
Deia, que deien, que Escarrer donaria doblers a la UIB, a canvi o en agraïment al seu nomenament com a doctor Honoris Causa, lany 1988. Idò no arribaven. La qual cosa feu que, pel campus, entre els qui trobaven els hotelers indignes de benhaurences i causant de malifetes mil i els qui trobaven que Honoris, sí, però a canvi de rèdits per a la institució universitària…es va anar creant un estat dopinió negatiu sobre aquest affaire. La malifeta, és un dir, la pagarem, és un altre dir, Nadal Batle i el seu equip : shan deixat enganar, era el comentari generalitzat. I a més, altres hotelers insignes ho podrien demanar, també, i entraríem dins una reacció en cadena de greuges comparatius. Cosa hi hagué, daixò dels greuges comparatius. He de dir que tot prenia la forma del rum-rum. Un pour parler que diuen els francesos.
Nadal Batle, i amb això coincidia totalment amb ell un servidor, érem ben conscients que la introducció del turisme i la hoteleria a la universitat havia de ser un camp prioritari, un àrea dexcel.lència. I jo crec que ho demostràrem. Desde la decisió valenta dimplantar els estudis de turisme ( fregant lal.legalitat) amb lajuda del conseller de turisme Jaume Cladera; la constitució del primer Títol Superior de Turisme de totes les universitat espanyoles, la ubicació de lEscola dHoteleria al campus…Per als universitaris més tradicionalistes, això del turisme dins la universitat era una afronta, una baixesa, un mal-te-toc pesta. Vaig defensar a Madrid la creació dun grup destudi del turisme i loci, ja fa anys, gran part dels presents em miraven com um flastomador. A ladministració central passava un quart del mateix, els pareixia que això del turisme anava tot sol i que només shavien de preocupar de cobrar. Ara, és cert , és un poc diferent. Fins i tot hi ha, des de fa un any, un camp de bonificació de la recerca universitària que és diu : turisme, oci i esport.
La proposta del nomenament dEscarrer, feia part duna estratègia calculada dintroducció del món del turisme a la UIB. Molt de pics vaig haver de justificar lHonoris Causa dEscarrer en què la universitat no només honora pintors maleducats, frares llatinistes o filòsofs marxistes. La Universitat té una gran àrea dels seus estudis dedicada a leconomia, els negocis i lempresa. I el paper dEscarrer, transportat a la seva àrea, negocis i empresa, podia valer tant com el dun poeta, un misser important o un informàtic ( aquí vull recordar que Vinton Cerf, un dels pares dInternet és Honoris Causa per la UIB. Hi hagué, també, els seus més i menys, ben defensats, per Llorenç Valverde). Amb aquesta justificació anterior hem hagut daguantar mitges rialles i mirades comprensives, com qui diu : bé, idò…si tu ho dius.
Ara, last but not least ?, han arribat doblers. Perquè la Universitat, com el món de lart, com quasi tot, necessita doblers, com més millor, per al seu bon funcionament. 60.000 euros cada any, durant un lustre, per una càtedra, la Càtedra Sol Meliá destudis turístics, més 12.000 euros amb forma dun premi, per a la UIB i la gran àrea tranversal dels estudis de turisme i hoteleria. És una bona notícia i cal felicitar les persones de lequip de gestió de la UIB que han duit les negociacions i, també, a lempresari hoteler, que ha incitat a altres hotelers a imitar-lo. Propòs que una part dels doblers susin per estudiar els efectes del turisme sobre la societat i el medi ambient i per analitzar com perceben els residents, els indígenes, els nadius, el fet turístic. Basta un part petita. La sostenibilitat turística sen pot dur la tallada grossa i ja va ben grassa.
Catorze anys després, lhoteler Gabriel Escarrer, un dels leaders anti-ecotaxa ha fet un gest : retornar el delme, com deia el seu fill Sebastián. Lhagués pogut fer fa un parell danys. Ens haguéssim estalviat, els qui punyírem per fer-lo Doctor Honoris Causa, molts de mal de caps de política interna universitària. També és ver que si no lhaguéssim proposat, encara ens nhauriem estalviat més. De mals de caps, vull dir.


