Entre en Miquel Bauçà i les mèl.leres ximples.
Climent Picornell

Abans, dir el que cal dir. / Lobjectiu daquesta vida / és tenir sensacions.
Compr a na Joana, Confitera, de la Llibreria del Campus de la UIB, Rudiments de saviesa ( Editorial Empúries, Narrativa 250, -narrativa?-, 22 euros), den Miquel Bauçà, ( Felanitx 1940 – Barcelona 2004), nou de trinca. Vols venir a morir amb mi? / Serà com un sacrifici…/ És pels déus. Jo no hi crec / i no en tinc ganes. Prefereixo / fer-ho sol, car és més bell. / No magrada fer aquells actes / que, inevitablement, /donen força a lestultícia.
Després de la seva mort, tot sol, volgudament ermità, a leixampla barcelonina, aquests versos cobren nous significats. No sabia on dirigir-me per pegar les primeres fullejades al llibre. Vaig provar de fer-ho dins La Sardana nom amb que els estudiants han rebatiat una escultura de Ben Jakober- una imatge amb els braços alts, buida per dins. Hi feia molta calor, vaig tenir com un acubor. Vaig passar per Cas Jai, devora la prunera vermella que va sembrar Antoni Tàpies, però la piscina és plena de pedres, a caramull, fins a damunt de tot Vamos a Nadal en tu piscina- me feia mal dulls. He anat a veure si larbre més antic del món, un Gynko biloba, ja havia tret fulles enguany ja en treia- i he acabat davall la morera número 992. Ara, als arbres els han posat un nombre; bona ombra i bona companyia : mèl.leres ximples. La població de mèl.leres, delmada pels pagesos a força desquitxar productes químics, sha refet i les colles van a tota. Al campus de la universitat, amb els estudiants que no les empipen, han tornat ximples, com ho són al nord dEuropa els estornell dels parcs públics. Al nord enllà on la gent era més neta i tal i qual… com canvien les coses amb poc temps. Em ve a la memòria lextraordinària metàfora feta per la mare dun universitari felanitxer, endolada : me va fer anar, un any, vestida de mèl.lera….
Què deu ser el medi ambient / Per mi que ha de ser Amèrica ( Aquest Bauçà !)

He parlat molt den Miquel Bauçà, no només dels seus escrits, sinó de les seves actituds, de la seva vida i de la seva mort, que tot sigui dit de pas minteressen tant o més que la seva poesia, perquè no ? Amb en Pere E., Nou sous, o amb nAndreu M., Timpano, crec que entre els tres seriem ben capaços de fer una vertadera ruta del seu modus vivendi ( i morendi). El poeta Miquel Bauçà, Meravell, mort un dia de desembre de 2004 i descobert, inflat com una balena, a requeriments dels veïnats per lolor insuportable que sescolava del seu pis, on hi tenia diversos ordinadors, no massa nous, endollats, com un cybercafè de barriada, algun dells encara pipellejava, quan entraren els representants de lautoritat. Una escala axiològica /em fa veure que el valor/ dhaver estat un eremita / és el màxim que he gaudit / en el sí daquesta terra. El diàleg dheptasíl.labs a Rudiments de saviesa, continua amb la tasca que es va imposar en Bauçà, ja des de El canvi (1998), Els estat de connivència (2001), Els somnis (2003). Si més no, més diàlegs ficticis, fefaents, a quasi totes les seves entrades. Vols venir al meu funeral ?/ Tinc entrades. Coreògrafs /de gran vàlua, que no fan/ cap soroll ni prenen drogues, organitzen el conjunt/ -grandiós i fora mida- / de les intervencions / rituals de lespectacle./ -Tu just ets un vanitós ./ Prefereixo caçar llebres. No sé qui li va dir poeta foraviler, com a nen Miquel Barceló, li va dir aquell, pintor agroramader. Veurem que ens espera a Certituds immediates (inèdit), probablement més de la mateixa cosa aquesta que va fer els darrers anys. Mitificant el somiar.
Telefon a Eliseu Climent a València, li deman quan de llibres li queden de Notes i Comentaris, amb el qual Miquel Bauçà guanyà el premi Vicent Andrés Estellés de poesia de 1974 i els hi reserv tots. Si en voleu, ja ho sabeu…en quedaven vuitanta exemplars. Per regalar (Llenega linfant molt llépol / dins un plat de porcellana / El mossèn amb una espelma, / estira la persiana.). El cas és, però, que lapropiació de Miquel Bauçà per part dels diversos conjunts de lectors i hermeneutes és un fet ben particular; des del seu paralel.lisme amb Nietzche -a la web de Antoni A. Claret(www.mallorcaweb.com/mag-teatre/bauca/nietzsche.bauca.html )- fins a lhomenatge que li feren a la seva vila nadiua de Felanitx, la Primavera Folk : 20 lectors i un músic interpreten Miquel Bauçà ( 23 dabril de 2005). Hi vaig.
Hi encontr el regidor del PSM Jaume Binimelis que és linstructor per part de lAjuntament de fer Bauçà fill predilecte o una cosa així ( lhi ha encomanat la batlessa, que és del PP; tots els intervinents signen a favor, menys un, bossa o bossot ?, que diu : si fan a aquest, fill predilecte, hi poden fer, també, na Bet de sa plaça). Això es fa al teatre municipal o auditori, ornat amb les figures de troncs de figueres de nAndreu Maimó, a qui vaig conèixer sopant de bovers frits, amb en Maikel Figaseca. Poca llum a lescenari ( record un article que publicà Empar Moliner de la llegida de poemes den Bauçà a Barcelona, Loca academia de policía : Si nos reímos ante un texto de Bauçà, un comisario nos reprende porque su obra no es ninguna broma). Vint personatges, més en Joan Manresa i en Joan Bibiloni que canta allò que fa ell amb lletres den Bauçà. Algú llegeix coses dels seus darrers llibres, molts pocs; en Guillem Frontera va tenir lencert de llegir la nota de lautor, que hi ha al final de lObra Poètica (1987), una autobiografia comprimida, de mitja pàgina, que acaba diguent : Això va durar fins als meus divuit anys. A partir daleshores, no crec que calgui fe esment de res especialment notable. Es repeteixen lectures dels poemes que ha triat la gent. I ho trob molt interessant. El hit parade és com segueix. Quatre pics es llegeix : Una vegada encara, anit, torno a pensar / que si no thaguessis mort com et morires…; Tres : Al final, sha comprovat, els camells/ arriben a passar pel subtil cós duna agulla…; i tres més Si arrib a ser vell, / em deixaré crèixer la barba tot el que vulgui…. Els poemaris de la primera època de Bauçà triomfaren.
Mhe posat en mans de Déu. /Ja veurem allò que passa (Rudiments de Saviesa). Idò.


