Avui horabaixa, he anat de visita, a una finca de pisos construïda damunt el que va ser la botiga de ca madò Maciana, al barri on vaig passar la meva infància a Palma carrers de Jaume Balmes, Jacint Verdaguer…- a ca els amics JªMª R. i A. M. Abans de sortir de ca seva hem parlat del tema que relat més avall.

La Pesta.
Climent Picornell
Secretament, travessava lilla, amb el seu carregament. Eren vius i tractava devitar-los el sacrifici més violent. Ho sabia ben cert, si el trobaven, no perdonarien la vida a ningú. A ningú. Sense mirar gens prim, no tendrien gens de pietat per cap dells. Quan sortia amb el camió, amb els llums apagats, a les fosques, sentia el renou sec dels trets de les pistoles daquella gent uniformada i amb guants. Havia vist les armes i no nhavia vistes mai cap com aquelles, devien ser de la darrera generació, els cartutxos eren grossos i molt llarguers. Un bastava per segar una vida darrel. El cos queia fent un tutup i es veia que la quadrilla aquella estava ben ensinistrada. Un pic que ja els havien disparat, el cos enterra, era arrossegat dins la fossa ja nhi havia molts daltres al fons- i damunt shi vessava calç viva o els prenien foc. Quan el clot era ple de cadàvers, es tapava de terra i es pitjava ben pitjada, ningú, mirau quina crueltat, pegava cap tir de gràcia, si algun cos encara bategava : altres cossos damunt, més calç i terra. Amb els baveros ensanguinolats, aquella gent demanava on havien danar a matar més.
Tothom es passava la nova a lorella : Han vengut ? Els has pogut treure de ca teva, sense que sen temessen ? Quants te nhan mort ? Havia arribat la desgràcia per a totes les famílies del poble. No havia valgut de res que anassin alerta. Que fessin el que els havien dit i extremassin les precaucions. Aquells cossos dels quals ells depenien, que eren la seva salvació, que tan bé sen cuidaven dells, eren ara assassinats, deien aquella gent externa- que era pel seu bé, pel bé de la societat, per un futur millor. Alguns quasi no tenien res més. Era el que els ajudava a viure. Molts, quan veien la pistola que els apuntava al front, just damunt les orelles, no podien reprimir les llàgrimes. Altres de ràbia, es mossegaven la llengua fins a fer-se mal. Molt pocs aconseguien salvar-ne algun, que tanmateix seria sacrificat en arribar al destí, però, i això era el consol, amb el consentiment del salvador.
(Sí, havia arribat la pesta al poble. Era lany 1961 a Mallorca. La salvació de leconomia de les famílies pobres pageses era sacsejada pel sacrifici en massa de tots els seus porcs. Alguns aconseguiren fer matances damagat. La majoria veren els seus animals sacrificats, cents i cents de porcs dins enormes fosses. Els quedava la promesa, insegura, dalguna indemnització. Encara record que em feien fregar les sabates dins lleixiu sempre seguit, abans dentrar a les cases, com una forma rònega de desinfecció; record els trons, i altres formes més cruels de sacrifici dels animals i lamargura de la gent i la visió de la sang, roig damunt negre, roig damunt blanc, quan observàvem de darrera una paret -al.lotells de vuit o deu anys- el cossos dels animals que morien a linstant pel trets del personal de sanitat vengut de Palma.)
Hem començat, actualment, amb companys de diverses universitats una feina sobre geografies de la difusió i vaig demanar per a mi la de la pesta porcina africana, perquè de nin recordava coses disperses i situacions mig embastades. Aquesta malaltia dels porcs, de gran virulència (efectivament, era vírica), va ser endèmica del Centre i Sud dÀfrica, com la SIDA. Localitzada allà. Fins que el 1957 entrà per laeroport de Lisboa procedent duna de les seves colònies, Angola, en un carregament de carn; dos anys més tard era a Extremadura i les rodalies de Madrid; lany 1960 a Catalunya i el 1961 ja era a Mallorca. Passà després a França (1964) Itàlia i Grècia (1967) i el Nord dEuropa, arribà a Holanda lany 1986 i encara ara revenen alguns focus. A una Mallorca pobre com la dels anys seixanta fou un revés excepcional sobretot per les economies domèstiques, que depenien del porc per obtenir les proteïnes de bona part de lany, o del sobresou que representava la venda de sobrassada.


