
(Fotografia de Javier Peiró a www.trekearth.com . Davall les figueres, ravanisses grogues "for ever", com els "strawberry fields forever".)
Ara, amb tot aquest rebumbori per la mort del Papa, sha estravengut que a ca meva romanòfils convictes i confessos mon pare coneixia millor Roma que Palma, ha sortit el tema de la figuera que tenim, a la finca que anomenam "Puig del Càrritx", beneïda pel Sant Pare. La història va anar així i la deix penjada al bloc, extreta dun article que vaig publicar a "LObservador del Pla de Mallorca" i a "El Sud de Mallorca", ja fa temps. Però ara torna a ser un bon moment.
La Figuera de Roma
Climent Picornell
Els mecanismes que provoquen els records de les persones que hem estimat són insospitats i les casualitats que els indueixen, també. Parlàvem, a lombra immensa del nostre lledoner, darbres singulars. Un tema que ara sha posat de moda per lafany arboricida dels nostres governants, ja sigui a Manacor, Ciutat o a la carretera de Valldemossa. O de quan la batlesa de Costitx feu tallar els pins de la plaça, que aixecaven el paviment i els substituí per fassers. O de quan, una de les germanes Missirris, tirava poals de lleixiu a les garengoles dels polls de la plaça, per provar dassassinar-los, perquè feien fullaca davant ca seva, cansada dagranar la carrera. O quan tallaren un venerable ailant de la plaça Nova ( Ailanthus altissima, arbre dorigen xinès, introduit a Mallorca el segle XIX, les seves fulles eren bona menjua per un cuc de seda), perquè, justament allà, hi havien de sembrar…una cabina de telèfon. Sortiren a la conversa arbres que venien de lluny. Com larbre de pisos de Son Brotat que dugueren directament dels boscos del sud de Xile; un noguer, grandiós, que hi ha al costat del safareig de Can Calent, va ser lúnic que salvà el repadrí quan tornà de lArgentina ( aquell país on "como no !" vol dir que sí); un til.ler, ara magnífic, que els enviaren del nord de França als Horrach de Ses Salines…Un servidor, vet aquí la casualitat, havia menjat una figa flor, duna figuera albacor, aquell mateix matí : la "figuera de Roma".
Mon pare, romanòfil convicte, mantingué amb la ciutat de Roma una relació de fidelitat, estimació i mitificació eternes. Hi anà quasi setanta pics i la coneixia fil-per-randa. En una daquestes eixides, dins un corral, veïnat dun estanc, prop de Sant Pere anaven a una daquelles benediccions urbi et orbe que feia el Papa- afinaren una figuera. Lamo de lestanc, després de comprar-li un quern de rodets de Toscani, aquells purets forts que pareixen garroves, li donà una tanyada de la figuera. Quan el papa beneïa, mon pare alçà la figuera, que també rebé la dosi corresponent de benedicció. De tornada a lhotel, la tengueren dins el water un parell de dies ( ara la trec, ara la hi pos) i, encara que hi hagué una mica de discussió amb lhostessa de vol, amb la comprensió del comandant el comandante Bustamante, precisava- aconseguiren embarcar-la dins lavió. Després del consabut "jo te sembr que Déu taferr…", la figuera, quan fou el temps, tragué els seus ulls i ara fa figues a balquena : beneïdes, pel papa Joan Pau II.
És ver que a Mallorca tenim la "mata escrita" al carreró de Meià, una mata-selva escrita per Ramon Llull diuen, i lalzina del set cimals i el garrover de la Marquesa i lullastre on el sen Toni Broll shi rompé les dues cames, un any una i un altre any laltra -encara shi veuen els dos impactes del mobylette- , però arbres beneïts pel papa de Roma, a lilla de Mallorca, vos pos messions que només hi ha la nostra figuera.
Qui sap, si sestrevenia que les seves figues, o la seva lletrada, tan se val, tenguessin algun efecte curatiu i miraculós, es podrien empotar i vendre, i fer un poc de negoci. Va tan malament la pagesia !


