
Detectors de primaveres.
C.P.
La primavera astronòmica arriba d'aquí a un parell de dies. Però per detectar la primavera "real", la que s'adapta al temps que fa cada any en concret, a les condicions climàtiques més fredes o càlides, no hi ha com el que jo anomen "detectors" fenològics. Una de les estadístiques més poètiques (?) que conec és la dels calendaris fenòlogics anuals que es construeixen amb les informacions que arriben sobre la primera floració de determinats arbres, els primers cants d'alguns animals o els primers avistaments d'aucells migrants. Així es poden construir mapes o cartografies de les arribades progressives de la primavera, per exemple. Els meus "detectors" particulars de la primavera són una parella d' "oronelles de coa blanca" que fan el niu a una finestra de ca meva. No sense polèmica. LLegiu més abaix.
La natura diligent
Climent Picornell
Lestiu és xisclar doronelles i falzies : madones del cel de Mallorca. Apodiformes i hirundínids en diuen els ornitòlegs.
Una de les bregues més virulentes de la meva vida i no em tenc per un home baralladís (ja en veig tres o quatre que alcen i baixen el cap com qui dir : baralladís…), bé, idò la brega fou amb un veïnat meu per una qüestió de cagarades daquests ocells. A la partió de ca nostra, a un regruix davall les teules, shi instal.laren dos nius, fets de fang, daquesta espècie doronelles de coa blanca. Són uns animalets que vénen a estiuejar a Mallorca des dÁfrica. Animals fidels a la seva parella i al seu lloc de cria, enganxen els seus nius als frontis arrecerats de les cases de poble i des dallà estant, fan viatges i viatges per surar la família amb moscartins i altra menudalla que vola.
Excepcionalment arriben per Febrer o Març, el gruix però arriba entre Abril i Maig. Cada any les esper com qui esperar el Messíes. Prop del seu niu hi tenc una finestra i les sent, les escolt i arrib a conèixer els seus fills -qualque any fan dues postes- i sé que la tardor ja és madura quan sen tornen, el dia ja sacursa molt. Acaba lOctubre, les falzies ja han partit, les altres oronelles també i, un bon dia, mir el niu i hi trob cala buida.
Un any el veïnat, perquè feien una merdada damunt lacera, tomà els nius. Bonjesuset de Pina ! Lhomonet aquell que prové daquella cultura mallorquina dun temps en què els al.lots jugaven a anar a tomar nius, a caçar ropits amb garbellets o busquerets amb llosa, no se´n podia avenir, no entenia res de res, i manco la meva actitud colèrica. Es pensava que havia fet un bé, una millora pel veinatge i, entre espantat i emprenyat, me deia : No fan ous! Són com els cans que no fan ous! Que sí que en fan li replicava un servidor. Però són com a confits! Beneit! Replicava ell. Beneit, ala idò.
Arribàrem, després de demanar-li disculpes, a una entente cordiale : men cuidaria dagranar les cagarades i ell, els deixaria tranquils.
Aquell any vaig esperar i esperar : vendran ? Ja hauran vist ca seva esboldregada i hauran anat un poc més lluny…? Vaja quina angoixa per un parell de bestioles que no fan ous i si en fan són com a confits, beneit ! em va dir aquell. Una nit, en que memprenyà el primer moscart de la temporada, vaig afinar, sol ixent, la colla : mascle i famella, saliva, pols i aigua reconstruint ca seva de Mallorca. Arquitectes del fang, a glopadetes, acabats darribar de lÀfrica subsahariana.
I amb el niu acabat, anaren per feines. Aquestes oronelles no són tan ràpides con les altres, ni com les falzies que tenen el cos negre, com un fus i fan tot el carrer Major volant a un palm den terra, a cent per hora, però també saben descansar volant i aparellar-se, volant. Magrada pensar com ho deuen fer, tan amunt.
Anit mhe tornat barallar, a espardenyades, amb el meu primer moscard daquesta temporada. Els meus petits veïnats ja havien arribat. Hauria volgut tenir quatre pensaments elevadíssims sobre els bioritmes o les forces potents de la mare natura….què sé jo ! Però amb lespardenya amb la mà només mhi ha acudit, una part del Bestiari de Pere Quart : La Natura diligent / ens procura una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques / hi ha els mosquits / que treballen les nits.


