La Beat Generation i Lucien Carr.
C.P.
Lucien Carr, tot i que no escrigué poemes o novel.les, era un mite, una musa ( com és deu dir musa en masculí? ), fou una peça fonamental en lanomenada Beat Generation nord-americana, definida per un dells en Jack Kerouac- com un grup descriptors, més o menys, famosos (famous writers more or less). No fou només això. La generació beat, fou una nova manera dentendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, dobrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció, fou lavant-sala dels hipsters, després hippies. Fou una cadena de transmissió dun nou modus vivendi, i fins i tot dun nou modus operandi. Ja fa tants anys, però…
Carr, "catalitzà" els inicis del moviment, fou qui posà en contacte Allen Ginsberg amb Jack Kerouac i amb William S. Burroughs, les potes fonamentals i més vistoses, i, també les més primerenques de tot el moviment. Carr, després dun episodi amb mort dun home, als 17 anys, feu feina a la United Press International. Dallà, per cert, provenia el rollo de paper de teletip en el qual, a manera de paper continu, Kerouac va escriure en 36 metres seguits- On the road, lobra que va ser lestendard dels beatniks. Ho feu en 20 dies de 1951, a la casa den Carr. Aquest llarg manuscrit, un poc mossegat pels cans den Carr fou subhastat a Christies, lany 2001, per 2,4 milions de dòlars.
No cal dir que la importància empàtica i imitativa que tota la cultura moderna ha tengut de la beat generation, ha estat brutal.
També per a un servidor. Fou Frederic Suau, ara dedicat a quefers astrals i PNLístics qui em comunicà i traspassà la seva devoció pels escriptors sobretot els poetes- de la beat generation A. Ginsberg i Gregory Corso… Els pòtols místics ( The Dharma Bums, 1958) de Kerouac en traducció more or less- de Manuel de Pedrolo (1967) fou, també, de les primeres coses que vaig llegir.

( J. Kerouac. Al llibre d'Ann Charters el peu de foto diu " Jack in Tangier 1957, Villa Mouneria. Photo by Burroughs")
Però va ser en un viatge a Londres, a principi dels setantes, quan vaig carregar de material beatnik. Dentre ell Scenes along the road (Photograps of the desolations angels, 1944-1960). Llibre compilat per Ann Charters amb tres poemes i amb comentaris dAllen Ginsberg. El llibre està dedicat a la memòria de Jack Kerouac, Carr és a dues fotografies, una delles molt coneguda amb Kerouac, joveníssims lany 1944 …preparing to ship out to Paris.
Lhe cercat a la meva biblioteca, avui, després de llegir la notícia de la mort de Lucien Carr, perquè recordava aquesta fotografia. Nhi ha una altra, feta per Francesca Carr, el dos dabans i Burroughs ; la volia escanejar, perquè no lhe trobada a Internet, però el meu scanner sha jubilat abans dhora (ara a lhora deditar aquest escrit he vist que lhan penjada a www.kerouac.com ).

( Carr en primer terme entre Burroughs i Ginsberg. Foto de Francesca Carr 1953 a l'apartament de Lucien Carr. Al web la foto és al revés )
Han sortit, de les prestatgeries altres llibres, Reality Sandwiches, The naked Lunch…amb papers i coses per dins. Mig amagat apareix Scattered poems de Kerouac amb un punt de llibre de la City ligths booksellers & publishers, la llibreria de Lawrence Ferlinghetti al 261 de la Columbus Avenue at Kerouac Alley, San Francisco, genius loci, lloc sagrat de la generació (www.citylights.com ). Hi ha un dibuix fet pel mateix Ferlinghetti amb la sentència Book are trees made immortal, i referit a la llibreria A literary meeting place since 1953.
Dins el llibre hi ha unes males traduccions fetes per un servidor, just a la pàgina duns poemes escrits entre tres ( Cassady, Ginsberg i Kerouac) Say my oops / Ope my shell / roll my bones / ring my bell…
Surt també, linevitable Howl de Ginsberg :
He vist els millors caps de la meva generació destruïts per la follia, morint-se de fam histèrics i nus / arrossegant-se pels negres carrers de matinada cercant una droga furiosa….
Però vaja…també de Ginsberg hi ha aquest a Empty mirrors, diu, en anglès, una cosa semblant a això :

(Allen Ginsberg. Imatge baixada de la Kilbot factory )
Em vaig fer l'amor a mi mateix
en el mirall, besant els meus propis llavis,
em vaig dir "M'estim,
T'estim més que a ningú"
I tot això…
Climent Picornell
Llegesc a lobituari de EL País que el 28 de gener, passat, moria als 79 anys ( per mor dun càncer dossos), Lucien Carr. Ho confirm a les tres o quatre webs, excel.lents, que hi ha sobre els escriptors de la generació beat americana.
( Al llibre SCENES ALONG THE ROAD : Jack Kerouac and Lucien Carr summer 1944, preparing to ship out to Paris…)


