Per Nadal el dia ja s'allarga : "per Nadal, una passa de gall". ("Per Sant Esteve, una passa de llebre", "Per l'Any nou, una passa de bou", "Pels Reis, una passa de vells", "Per Sant Antoni, una passa de dimoni", "Per Sant Sebastià, una passa de ca"…). En fi, molts d'anys a totes i a tots.

Dalt del turó
PER NADAL, UNA PASSA DE GALL.
Climent Picornell
Dins les mesures i les referències del pas del temps a les latituds mediterrànies, com la nostra, ara ens arriba lhivern. Els dies sacursen, el fred augmenta, el sol va baix damunt lhoritzó. És el temps dencendre la xemeneia, sacosten les llargues vetllades. Sapropa el dia més curt de lany i la nit més llarga. És el Sosltici dhivern, quan el sol fa menys calentor i la durada del dia és més petita. Ben a linrevés del destiu, pels voltants de Sant Joan, que té la nit més curta i el dia més llarg. El pànic dels antics veient minvar, inexorablement, la llargada del temps de claror i, ben al contrari, la seva alegria quan veien que no, que no s'acabarien els dies, justifiquen ben a les clares les seves manifestacions de joia. Les cultures darreu del món han mitificat aquest caliportal natural vestint-lo de rituals característics. Les antigues festes Saturnals dels romans ens ho demostren. En aquestes dates celebraven les "Saturnàlia", antecendent clar de les nostres festes de Nadal, en honor del déu Saturn, déu de labundància i de la felicitat; la gent sortia a les places i als carrers i, fins i tot, els esclaus tenien dret a divertir-se. La germanor, el menjar plegats, el culte al foc de llenya , representaven a la vegada el sol i lenergia que dónen la vida. Com ara, tot condueix a estar content, i el cos demana festa i retrobament. Per la mitologia cristiana som a Nadal, la cristianització del Solstici dhivern amb el naixement del Bon Jesús. Fou Sant Agustí, en temps primer, qui es donà conte de que, pels seus interessos, no shavia de fer una festa al sol, a la llum o al foc, rites excessivament naturals i pagans, sinó que shavia de significar qui, segons ell, havia creat el sol. És així com entràrem dins el nostre Nadal i el costumari cristià, hereu desdibuixat, o no tant, dels antics rites "pagans", amb un dels seus elements més populars i vius, el del naixement del Bon Jesús. Els evangelis de Mateu i Lluc nofereixen les primeres versions escrites, amb una seqüència que comença amb lanunciació de lÀngel, continua amb el dubte de Sant Josep ( "Josep ve de la llaurada / molt cansat i molt felló/ troba lesposa encintenta / no en sap ni qui, ni qui no…"); lanada a Betlem; la negació de lHostal; lestablia; el naixement; ladoració dels àngels, pastors, animals i reis; lalegria de la cova; la morts dels Innocents i la fugida a Egipte. Tot aquest cicle és recreat durant "les matines" i il.lustrat en els Betlems amb les seves figuretes.
Avui en dia, però, la festa i el retrobament, valors en sí mateixos, han quedat sepultats per la comercialització i la instrumentalització ritual; els regals semblen postissos, com ho pareixen les festes i els sopars, anunciats i forçats. Fins i tot els torrons, que apareixen dos mesos abans, o les llumenàries que engalanen els nostres carrers que no les despengen fins passada la Rua, al començament de la Quaresma, desubicant i desorientant el calendari natural. Les religions fan de viàtics de les nostres tristeses i alegries, i el cicle de Nadal serveix d'excusa per fer propaganda religiosa i, sobretot, per vendre i consumir de forma desbaratada. És ben avinent que molta gent reaccioni en contra de tot això. Però la qüestió és : no comença el Sol a augmentar la seva altària damunt lhoritzó, passat el vint-i-u de desembre ? No creixen el dies passat Nadal, "per Nadal, ja, una passa de gall" ? Hem de reaccionar quantre el nostre estat dànim o quantre els mercaders dels nostres estats dànims ? Davall de la instrumentalització litúrgica i comercial de Nadal existeix el Solstici dhivern, amb tota la seva força. A les comunitats agràries, com les de Sant Joan de Mallorca un temps, durant lhivern hi havia una davallada dels treballs agrícoles i loci forçós que sen desprenia era aprofitat per enfortir els lligams familiars i socials. I això es feia en forma dintercanvis econòmics, de regals i menjades comunitàries. La fecunditat i el naixement són els dos paradigmes bàsics i fonamentals que emparen i dominen tot el simbolisme implícit en aquest període. Que és per estar contents : el dia sallarga, el sol reneix i lany torna a començar.
(Publicat a la revista "MEL I SUCRE" del poble de Sant Joan de l'illa de Mallorca)


