

Paisatge amb figura
Climent Picornell
Quan pas pel camí de Son Amadora, sempre, el cervell em pega com una rampellada, enviant-me una imatge, una figura que hi vaig veure molts danys al coster del Turó des Càrritx.. El sen Toni Burguny. Assegut davall un ullastre, baldat, quasi de tot, havia arribat que només vetllava la guarda dovelles que pasturaven pels sementers denfront. Hi devia fer la vida. O sobreviure, sense parents i amb la seva hisenda, que havia estat bona, perduda a les timbes de joc de la comarca.
Però quan havia venut ovelles, no se sap com arrivaba, però era sempre a la taula de joc que hi havia al reservat del casino del poble. No se sap com, perquè, amb el seu gaiato i amb un altre garrot amb llendera, a la mà esquerra, es torbava una hora a arribar de ca seva dos carrers més enllà- fins al joc de cartes. Sempre, també, a la sortida, feia una pixaradota, descomunal, anegant-se els baixos dels calçons i els dos garrots que li feien de gaiatos. Un dia havia venut mitja guarda i ja esperava a lamo en Pere Restret, que solia dur la banca. La seva conversa era de pastors; que si els de cabres eren una tropa diferent als pastors sorters dovelles, que eren més rars, mes reputes i reconsagrats deia ell, i ningú els volia a pasturar per dins els seus bocins. Duia els doblers dins un sarró, una pipa torta, una flassada en bandolera per damunt, el gaiato i el garrot amb llendera. I brutor a coces.
Lamo en Pere -sa banca- li dona un mig. Hi posà, tot quan duia, mitja guarda dovelles damunt la carta. A laltre rodada, li toca un altre mig i a laltre un set. Mort. Quan destapà la carta del set va fer com un gisco fluix i llarg i caigué per enrera, ell, la pipa torta, el gaiato i el garrot amb la llendera. Els altres jugadors sho prengueren com un teatre i es posaren a riure. Sha mort, se fa es mort… però quan vegeren que no, que no es movia gens, un, que era practicant a Son Dureta digué : Res de fer-se el mort. És mort!
Cridaren nArnau de Can Todó, que tenia un SEAT-1500, laficaren com pogueren al seient de darrere. Abans, però, sense voler, quan miraven dentrar-lo al cotxe li pegaren un cop al cap amb el parafangos que si no hagués estat mort, lhaurien mort de bon de veres- i amb la seva manta, la flassada que sempre duia, el taparen. Esperau ! digué en Xim Sales i li tirà el garrot amb la llendera i la pipa torta per damunt.
Lendemà, un dells, sencarregà danar a la Guàrdia Civil a avisar de que havien trobat el sen Toni Burguny, mort, davall lullastre on, sempre, tenia esment de la seva guarda. Com si el veia, ara mateix, encara.


