Un bon grapat de Jardins d’altri, aquests trossos manllevats sense permís d’altra gent, ara han estat editats per El Gall Editor, agrupats en un llibre amb el nom de Nous Jardins d’Altri i ja és a les llibreries. Ja se’n deuen haver temut que això és propaganda! Hi trobareu reflexions, inflexions i beneitures en un totum revolutum mal mesclat. Hi ha reflexions com la de Sara Montiel: “Como dijo Einstein, todo es relativo”, o inflexions com la que, precisament, va dir Einstein a Chaplin: “El que més admiro del seu art és que vostè no diu una paraula, però tothom l’entén…” Chaplin li va respondre: “Cert, però la seva glòria és encara més gran. El món sencer l’admira, i ningú entén una paraula del que diu”. I beneitures, com la que s’atribueix a Maquiavel: “No cal guanyar per la força el que es pot guanyar amb la mentida”. Recorda vagament aquell lema jesuític que diu: “Val més demanar perdó que demanar permís”.
Idò en aquest llibre hi trobareu una espigolada de pensaments. Perquè un servidor —que és geògraf, escriptor, observador compulsiu, caminador de marges, tafaner i col·leccionista de frases alienes— fa anys que practica un gènere que no acaba d’existir oficialment, però que he convertit en una manera de mirar el món. Un gènere fet de fragments, de cites, de pensaments trobats, de lectures, d’acudits, de versos, de converses escoltades a mitges, de grafits, de frases solemnes i de beneitures memorables. Una literatura feta d’espigolar.
Però vaja, anem per feina! Ara que tothom ens turmenta amb les seves preocupacions per la Intel·ligència Artificial. Crec que, a vegades, poetes, artistes i homes de ciència tenen un brot de visionaris, de llegir correctament el que ha de venir. Res pus. En aquest sentit Alan Turing (1917-1954) considerat el pare de la informàtica moderna va dir: “Arribarà un dia en que serà més fàcil instruir una màquina perquè pensi que ensenyar un esser humà a raonar amb rigor”. Perseguit per ser homosexual Turing es va suïcidar, o el varen enverinar, amb una poma que tenia cianur. ¿És el logotip d’Apple, l’enorme companyia de màquines i intel·ligència cibernètica, fundada per Steve Jobs, una poma mossegada, un homenatge a Turing? Rob Janoff el seu dissenyador ho va desmentir. Jobs va dir: “It isn’t true, but God we wish it were!” (No és veritat, però, Déu meu, tant de bo ho fos!). A tot això s’hi escau recordar el que deia Edgar Morin, mort fa poc amb més de 100 anys, amb IA o sense: “Ensenyar a viure és una de les finalitats essencials de l’educació”.
Per activar-me, per un viatge que he de fer a Nàpols, he llegit Ferit de mort de Raffaelle la Capria i El mar no banya Nàpols de Anna Maria Ortese. Bons llibres. Del d’Ortese he subratllat moltes coses, em qued amb la definició d’un personatge: “No menjava gaire, com tots els ambiciosos”. La descripció es resol: “Sabia que menjar fa venir son”. Del llibre d’Ortese diu Elena Ferrante: “…es va convertir en un punt de partida necessari si mai intentava explicar el que creia saber de la meva ciutat”.
“Per guanyar es necessita talent, treball, passió i disciplina”. Això és un bon avís per als qui es pensen que guanyar és bufar i fer ampolles. Sembla una màxima dita per un guru vulgar de l’autoajuda, però no ho deia Giacomo Agostini, 18 vegades campió del món de motociclisme, quasi res du el diari! A això hi podem afegir el que escriu Rose Horowitch, en un article a The Atlantic titulat La fi de la lectura ja és aquí, diu que estam assistint al trànsit des d’una “cultura lletrada” cap a una cultura de “l’oralitat digital”: “De l’era de la lectura s’ha passat a una etapa postlletrada, un canvi que estaria desencadenant una “transformació civilitzatòria”.
Baixant un escaló, de la civilització a la quotidianitat, escoltin el que agraïa Jorge Drexler, metge i músic: “Estimar i ser estimat a la vegada és un miracle”. O no? Però a vegades aquest amor circula per viaranys complicats: “No retinguis qui s’allunya de tu perquè no arribarà qui desitja apropar-se” ens recordava Carl Jung. I una per acabar amb bon gust de boca, o no, és del filòsof Slavj Zizeck : “Perdre l’esperança és la millor forma d’optimisme”. O no?
Climent Picornell
Nous Jardins d’altri en un llibre, IA I Apple, Nàpols i l’amor


