
Miquel Bauçà ( 1940 – 2004 ).
MIQUEL BAUÇÀ : UN FREAK TALLAT DE LLUNA (2).
Climent Picornell i Bauçà
Vaig fer un apunt al meu bloc, fa dos dies, de la mort de Miquel Bauçà. I ara resulta que han crescut els nanets que ens diuen el què hem de fer i creure i pensar. Dell. Au ! Que cadascú pensi el que vulgui i que sinteressi pel que vulgui. Que si dels poetes interessen, només, els seus versos… i collonades i flastomies daquest calibre. Ara resulta que en Bauçà, a part de ser en Bauçà, fou el Lee Sanders català, el Salinger català o el nostre Thomas Bernhard. Vaja. De les cinquanta, i escaig, notes i articles de premsa que he pogut llegir aquest dies, es fa esment, indistintament de la seva vida apartada i de la seva obra. Em quedaria amb larticle de Jordi Coca a La Vanguardia (El hombre de los dedos cortos), els excel.lents recordatoris dAndreu Manresa a El País (12, 13 i 17 de Febrer) i, guardaré, els qui posen esment en el seu Miquel Bauçà, a través duna anècdota, un poema, una conversa -escadussera o no- i amb el Quadern de Cultura de El País davui ( 17-02-05) dedicat In memoriam . Per ara.
Hi ha per Internet més articles : Julià Guillamón a La Vanguàrdia del 2001, Ramon Barnils a El Temps i alguna Biografies, ( www.uoc.es/lletra/noms/mbauca/ ) ( www.escriptors.com/autors/baucam/pagina.php?id_sec=278 ) redactada, aquesta suposadament el 1999 circa, amb un petit afegitó dara mateix.
_____________________________________________________________________
Després de trobar-lo a ca seva amb els cucs que feien un sopar fred amb el seu cos ( dit à la manière de GF, de qui devien trobar regust ? ) és ben normal que la gent es demani com havia arribat a ser possible que ningú el trobés a faltar, a punt denviar-lo a la fossa comuna, que el personal vulgui saber coses de lanormal vida del poeta…
Era raro : Tallat de lluna, un freakie rural em diu el felanitxer J.B., lúnica persona amb qui he parlat, in extenso, del poeta aquests dies. Que si lapartat de correus, que si la llodriguera que excavà anant cap al port de Felanitx, que si el pintor Miquel Barceló un dia el veren que lestirava gat com una sopa devers Porto-Colom… De la seva família, Joan Pla, en una nota diu cosa, parla de quan sortí del seminari dels teatins, els frares que tenien el col.legi de Sant Alfons de Felanitx; dels cinc germans Meravell : Jaume, Maria, Magadalena, Jordi i Miquel. Precisament al quadernet de EL PAIS davui, hi ha la fotografia sencera, de la sobrecoberta del llibre seu Els somnis. Els seu pares i germans, la fesomia molt semblant, un poc bifs, la barra prominent per part de pare…; el germà militar, el que fa de donat a Sant Salvador…
Com es jubilà de la seva feina a un Institut de Palma ( ho diu Jaume Pomar al Diari de Balears) fou el Guillem Sagrera ? on hi feia de professor de Llengua i Literatura catalanes; vivia daixò, de la seva jubilació anticipada ? Era esquizofrènic o patia algun altre brot psicòtic ? Ho coment amb en Colau Llaneras ( el psiquiatre felanitxer) al nostre meeting point dels matins. De totes les maneres té raó en Jordi Coca a Se´n va un estrany.
Se'n va un estrany
Jordi Coca
"Em diuen que Miquel Bauçà ha mort. No m'ho crec. És una de les seves desaparicions sobtades i inexplicables…". Això és el que pensaran els seguidors del mite Bauçà. Jo, que el coneixia des de l'any 1970 i que em considerava un bon amic seu, mai no he volgut participar en aquesta cerimònia de la confusió. Nascut a Felanitx, fill de camperols, educat al seminari, d'on va passar directament a fer el servei militar, va alimentar al llarg de la seva vida la fama de ser estrany i especial. Ho era, però per l'esquizofrènia que patia i no pas com una impostura literària que s'havia de riure com una gracieta. Quan sentia explicar anècdotes de Miquel Bauçà, i n'hi ha moltes, sempre m'havia semblat que era com riure's d'un geperut. Era, i és, únicament una qüestió de mal gust. Però una àmplia progressia local estava encantada de tenir, també, el seu poeta maleït.
Aquesta fama, aquest afegit a la seva obra, ha distorsionat de manera clara la recepció de la seva poesia. Tot el que Bauçà feia era jutjat i valorat a través del personatge malalt que, dissortadament, en el món literari esdevenia un ésser original. El tema no és nou, però en aquest cas m'afectava especialment perquè es tracta d'un amic. Miquel Bauçà té obres rodones, acabades, i, com tothom, també en té altres que per diverses raons no ho són tant. Però, per a segons qui, qualsevol cosa que vingués d'ell, fos el que fos, era automàticament vista des de la distorsió del personatge que duia al damunt i que feia gràcia. Era una mica com aquests còmics que tot just sortir a escena ja fan riure encara que no hagin dit res… Una llàstima.
La seva poesia, personal, potent, amb una mirada certament particular sobre el món, oscil·lava entre la temptació de la prosa i les fórmules epigramàtiques que sempre li havien fet gràcia. Fulgurant, sorprenent, inesperat, finalment fugaç. Així era Miquel Bauçà. Un altre amic que ens deixa. I se'n va tal com va viure, com un estrany a tot, inclòs ell mateix.
J.C.
______________________________________________________________________
Si el seu editor imprimia ara el llibre, que sembla que està llest, Rudiments de Saviesa, en vendria molts i ajudaria a expandir lobra den Bauçà, més que si el treu, com diuen, per la festa del llibre el llunyà més dabril.
Andreu Manresa -Timpano li diuen per Felanitx- treu dos poemes inèdits duna cosa que titula Certituds immediates, tal vegada un altre llibre de dins lordinador de Bauçà ? O de leditorial Empúries ?
Ah ja no podré gaudir-ne!
Celebrar els meus quaranta anys
era allò que més volia.
Ara ja tot més igual:
he sortit fora de comptes.
Un servidor ha reagrupat els seus llibres a la meva biblioteca. He fullejat, desordenadament, els seus dos últims treballs, però mhe concentrat amb els seus primers treballs. Van ser re-escrits, a l Obra Poètica editada per Empúries, en la qual , al final de tot hi ha la seva autobiografia , Nota de lAutor, després del darrer poema de tots que diu :
És que mai no arribarà
aquella hora tendra i ampla
que trobem bassa o torrent
on deixar la carcanada !
(És del llibre Les mirsines i carcanada, per si no ho sabien, vol dir esquelet; al meu poble, Sant Joan de Mallorca, encara ho usen : Vaig suar la carcanada !).
En aquesta biografia de vint retxes, acaba en Bauçà dient : Això va durar fins als meus divuit anys. A partir daleshores, no crec que calgui fer esment de res especialment notable. Quin mentider ! Això si que és el que sen diu una llicència poètica.
Per entretindrem resseguesc els canvis que hi ha entre la primera edició d Una bella història ( 1962, a Edicions 62, precisament); la segona edició de 1975 ( no hi figura editor, Felanitx , 1975) i la tercera refeta i reordenada per ell mateix a lObra Poètica 1959 1983, Edit. Empúries). Ho faig per ajudar a la feina dels exègetes i hermeneutes ( o argonautes i astronautes) que penetraran la seva obra. A la nota anterior del meu bloc feia esment del seu primer treball, Cants jubilosos, escrit entre el 1957-58, als disset o divuit anys. I la seva publicació lany 1970. Tot i que a Empúries en surt una altra versió ( es diu que completa) no és veritat, és una versió re-escrita pel poeta, molt posteriorment. Hi va afegir poemes ( Himne florit immerescut; La nostra porta de la por; Neix lharpa silenciosament; La faç de Déu; Diminut crit pictorial). Així i tot, retocat, és veu clarament la seva procedència primerenca: Som ladolescent que desitja lamor com el blat madur espera la falç…
Ledició d Una bella història de 1975 impresa als obradors de lEditorial Llull de Felanitx, du un pròleg de Damià Huguet : Just quatre retxes per començar el joc. Amb un primer paràgraf, llarg, que és per a mi, un dels millor poemes den Damià. Diu, pel mig, jo ara no escriuria aquestes retxes, encara que nAndreu Manresa i en Ramon Rosselló, mho haguessin encomanat. Així en Manresa i en Rosselló ( Firella ?) hi tengueren a veure en aquesta reedició. Conta en Manresa en larticle Miquel Bauçà, en La Puñalada, que li demanà permís per la reedició.
De ledició de Felanitx, de la de 1962, i de la primera reimpressió dEmpúries, pocs canvis hi ha. Algunes cometes que apareixen, un doble espai nou dins un poema, menduc per men duc, mecoll per me-coll, òrgan per orgue… Però la nova edició de 1987, posa Una bella història 1962-1985 ( encara que el títol de lobra completa és Obra poètica 1959-1983). Va ser rescrita, manipulada, sense títols, hi desapareixen els punts suspensius usats de forma exagerada abans , apareix la mania pels versos heptasíl.labs. En una paraula : si interessa linici com a poeta de Miquel Bauçà sha danar als llibres primerencs, editats als seus llocs dorigen.
Vegeu un exemple del que dic en un trosset dun dels poemes més coneguts (efectivament, els seus veïnats dara diuen que shavia deixat barba) :
SI ARRIB A SER VELL… ( 1962)
Si arrib a ser vell,
em deixaré la barba tot el que vulgui.
Una malaltia, potser, mortal, persistent
serà la meva amiga.
Un bell càncer, dic jo dins la boca
potser mhaurà crescut talment una gardènia,
per haver parlat massa.
1985
Si és que arrib a ser un vellard,
deixaré créixer la barba
tant com vulgui, sense esment.
Voldrà ser la meva amiga
malaltia greu, tenaç.
Un bell càncer dins la boca
per ventura haurà crescut
com si fos una gardènia
Per haver parlat en va.
I així tot el llibre. És com quan Bob Dylan reversionava les seves velles cançons, algunes tocades, de nou, amb guitarra elèctrica. Algú que no coneixia les versions primeres no deia res, a algú altre li agradaven més i nhi havia que el siulaven i protestaven.
Què voleu que us digui ?
El pitjor que mhan fet fer ?
Contar, com fan ells, ma vida,
quan això no es pot contar.
Informació completa,
pretenien proposar.
Estultícia i desvergonya !
( Els somnis, 2002)
He sobreviscut
a tots els cans
que lladraven a les nits
de la meva infància
( El noble joc, 1972. En aquesta pàgina hi havia un cromo duna Tómbola benèfica, que feia de punt de llibre; lhe triat per això)
Del meu exemplar intonso de Notes i comentaris (1975) que edità Eliseu Climent, llegesc (amb dificultat, sense tallar les fulles)
37
Els ossos tremolen,
ben blancs dins la cendra.
Lescuma del dies
no els tornarà a encendre.
C.P.
( No sé si he de continuar la sèrie…Ja ho veurem.)


