SARRUAL JAZZ MORT, lenregistrament del nou disc i un servidor.
Climent Picornell.

Passar gust en un concert és un dels plaers dels quals un encara pot bravejar. És el meu cas. Va ser dissabte passat a lAuditori de Sa Màniga (www.samaniga.com) de Cala Millor a Sant Llorenç (Mallorca), que menvien la seva programació al meu email. Els vuit músics de SArrual Jazz Mort enregistraven, en directe, el seu nou disc. Tocs de dixie aplicat a versions de standards i moltes coses més. Res els és impossible. Però més que això el que magradà fou la seva professionalitat, entesa com a domini dels instruments, el que els possibilita una molt bona desimboltura damunt lescenari. Això així, no fa passar pena a lespectador, que es pot concentrar amb la música i disfrutar. Les seves adaptacions tan de lletra, com de música, excel.lents. Aconseguiren que tot el públic participàs amb ells, no hi cabia una agulla, i, amb quadern i un llapis, que corria de mà amb mà, pertot l Auditori de la Màniga, establiren la complicitat de que tothom sortiria als crèdits, com a participant en els cors i efectes especials. Un servidor va fer de trombó de vares, des del galliner. Que hi quedi constància.
Deia que les lletres, els donen una càrrega especial. Stormy weather, per exemple, va agafar per a mi un nou sentit, avesat al : Don't know why, there's no sun up in the sky , Stormy Weather, since my girl and I ain't together. Keeps raining all the time … i tot això. Sense deixar de banda el rius de Babilònia, dels quals el mestre Quimi Portet, al Teatre dArtà, ja ens feu el seu versionat ( per cert que li he de dir a nen Portet www.quimiportet.com – que ha sortit un llibre que es diu El món és pla , com el seu disc). El cas de Babilònia va ser també el primer assaig que feu la Coral de la Universitat de les illes Balears , en la seva història ( per cert, també, que li he de dir al mestre Joan Company, com està el nostre viatge daquest estiu a la recerca de lectoplasma de Johan Sebastian Bach).
Bé. Bravo, per SArrual Jazz Mort. El meu amic Pere que macompanyà a Cala Millor i que no els havia sentit mai, sen feia creus i em demanava discografia.

El seu posat musical entre Nino Rota, les bandes del Cotton Club, fent versions des de Sisa fins a Sting, en català, amb la veu apropiadíssima den Toni Isern és un bon cocktail. De bon de veres. Si aquest estiu els veis anunciats per festes majors, pegau-hi un bot. A la fresca han de millorar encara més. I quan surti el disc, ja ho sabeu…( ja ho sabeu vol dir afluixar un parell deuros).


Si en voleu saber més coses vos deix amb una entrevista que els feu Pere Santandreu per al web de lajuntament de Sant Llorenç :
Enregistrament en directe del nou CD de S'Arrual, aquest dissabte dia 21 a les 21 h.
L'entrada és de franc i únicament es distribuirà a la taquilla a partir de les 16 h del mateix dia.
17 – Maig – 2005, 12:30 Fa més de deu anys que redolen i en veurels arribar el públic no instruït pot pensar que són una guarda darreplegats. Ho varen ser. Uns arreplegats, quatre amics que sajuntaren per passar lestona fent música. Però que siguin una banda darreplegats no vol dir que no siguin bons músics, ans al contrari. Pertot allà on passen agraden i sorprenen, per la seva versatilitat, pel seu bon humor i per la seva capacitat dinterpretació musical. Són SArrual Jazz Mort, un grup que viu i fa viure la música en directe i que el pròxim dia 21 ja enregistra el seu segon disc a lAuditòrium de Sa Màniga. En parlam amb un dels seus fundadors, el guitarra i banjo Delfí Mulet.

(Continua aquí : http://www.santllorenc.com/noticies.pl?nid=744 )


