Climent Picornell
Ja sé, nestic ben segur, que deuen estar abatuts i aborronats pels grans problemes del món-mundial . O pel problemarro den Miquel Barceló i el seu nyarro o genialitat a la Seu de Palma. Disculpin, per tant, que un servidor, ara, els maregi amb un altre problema que els semblarà menor. Però no hi ha enemic petit. A alguns els pareixerà, no menor, ínfim, i qui sap si algún marxista penedit, ho interpretarà com una estratègia ( o sha de dir tàctica ?) petit burgesa, per desviar latenció del que és realment important : la vida, la mort, lamor, el desamor, lhonestedat, la corrupció, la gimnàsia i la magnèsia.
Idò…això. Que quin és el problema ? Que, pel paperí, aquestes llargues tires de paper, com de seda o similar, blanc i de colorins, penjat pels nostres carrers i places en temps de festes, com estisorat en petites tiretes, ha començat el seu procés de substitució. Ara resulta que lelement més significatiu, per alguns -molt més absoluts- lúnic element, la senya identitària màxima de les nostres festes, el paperí , ha començat a ser atacat per la modernor ( algun jove universitari, creu que és un altra de les estratègies perverses de les multinacionals, després de resolt el seu problema amb el petroli a lIrak). Paperí, xirimies i corregudes de dimonis, la trilogia sobrenatural del nostre estiu fester, sha començat a corcar. Bé : però què passa ? Venga. El paperí ha començat a ser substituït per un engendre transgènic ?-, semblant per defora, però més brillant, fet de plàstic. El poble totduna ja lha batiat : de paper, paperí; de plàstic, plastiquí . El paperí ha començat a ser substituït pel plastiquí. Aquesta era la tesi.
I és que no hi ha dret. Si per fer-nos perdre, ens faran perdre, també, les converses habituals. Aquelles preguntes tan trascendentals, germanes d importantíssims requeriments tals com Que plourà? O, Com anam?, Va bé ? ,Bé va ! i tota laltra caterva de crestomaties relacionals, queden disminuïdes. Perque de les mateixes dimensions que les anteriors és : Que ja empaperinen ? També podem dir Que ja enramellen?. Igual de majestuosa és la contesta : Sí, ja han començat, per devers sArraval… Li segueix, amb categoria de maièutica socràtica : No…i enguany el banyarà !. Es sol contraatacar, ja caminant, amb la peripatètica aristotel.liana : Es que si no el banya, pareix que no hi ha festa, que la festa… no hi és tota. I així, da-li que te da-li. Una dona em donà la definició precisa, exacte i mallorquina : és que a la festa, fins que no hi ha el paperí, lhi falta un algo.
El vent, un alè basta, remou les tiretes del paperí, que, com histèriques, fan aquell renouet : de paperí. No…i pareix que només amb aquest renouet, que com ha refrescat, aquest estiu tan sobrat. És que és ben ver, és una gran veritat : el paperí refresca. Les festes destiu, sobretot les que es concentren el mes dagost, inclouen, també, com un acte més del programa de festes, la ruixadota de lestiu, amb aquelles gotes del tamany de moneda de dos euros ( que shavien pensat, que diria del tamany dun duro ?). És la ruixada i la seva conseqüent massacre del paperí, que queda com un aucelló desplomat, penjat del seu fil, quatre trinxes despentinades.
Ara, les ments preclares i pensants de la nostra modernitat, ja han començat a usar el producte substitutori que molts de consistoris illencs anirant utilitzant progressivament : el plastiquí. Si se banya, és igual : és de plàstic. Els seus colors no minven, no destenyeix, ni amb el sol, ni per laigua de pluja, no hi regalimen gotes acolorinades damunt les rebeques de les madones o les americanes claretes dels senyors. I no sé si, fins i tot, el deuen poder recollir, estojar i reutilitzar lany que vé ( no són les tres r dels ecologistes però quasi, quasi). Però no fa ni renou, no fa estiu, no refresca aquests agosts tan mals de suportar. I sobretot, ens pren les converses, i el que és fatal, ens pren un element definitiu de la nostra existència com humans, ens pren els dubtes : es banyarà o no es banyarà enguany ?
Perdonin les molèsties, no els martiritzaré, ni els demanaria per res del món, signatures a favor duna Lliga mallorquina antiplastiquí, havent-hi, com hi ha problemes tan grossos i tan transcendentals en les vides de tots. Però cadascú al seu redol, com en les pretensions dels hippies californians amb allò de la revolució per a tots, canviat per el tots per a la revolució- cadascú al seu entorn, podria fer un poc de lulea i oposar-shi, de paraula. No shi oposin dobra. Si arrabassen alguna tira de plastiquí, el pes de lautoritat municipal, per suposat- els pot caure ben damunt. No he tengut temps, encara, de llegir la lletra menuda del pacte de govern Unió Malloquina-Partit Popular, però gosaria dir que aquest punt no hi és. Tal vegada a les properes eleccions.