
(El Bisbe, Leonor Servera, el Governador i Joan March "En Verga", any 1945. Primera pedra de l'Hospital de Caubet).
Joan March i un remake de lassassinat den Garau. Apunt sobre la feina de recerca de Pere Ferrer (i 2).
Climent Picornell
Lany 1916 apareixia al camí del Grau de València, assassinat, en Rafel Garau. Li pegaren setze ganivetades. Abans de morir diuen que digué : Mals amics…. Aquest fet li suposà a Joan March molts de maldecaps durant més de vint anys, maldecaps que ressorgiren quan pujà al poder el general Primo de Rivera i quan arribà la Segona República. Mort en Garau, 23 anys, natural de Santa Margalida, March anà al jutge a dir que ell no hi tenia res a veure. La casuística familiar i política feu que, a la curta i a la llarga, alguns hi volguessin veure la llarga mà den Verga, darrera la mà que matà en Garau. Se situa aquesta trama entre la llegenda, el mite, les fugides fora del país disfressat de capellà, les requisitòries, les mitges veritats dites al Parlament quan March era diputat, fins a altres episodis altament rocambolescos. Com el de la mort dun testimoni clau, en Bartomeu Monjo Rotget ( es demana Ferrer : Estigué relacionat amb la conspiració per acabar amb la vida de Bartomeu Monjo, el metge de Maria de la Salut, Antoni Monjo Bunyola, oncle de la víctima ?), …dies abans de la seva mort lhavien convidat a dinar de caragols, suposa Ferrer, que emmetzinats. Abans de morir digué : Bona la mhan feta !. Aquestes qüestions, plenes dirregularitats processals, judicials, polítiques i personals tenen, també, un epifenònem, un altre episodi liminar. La mort a tirs, per part de Francesc Garau, un germà de lassassinat, de Jaume Ramis, en aquell moment batle dAlcúdia, i de Bernat Sureda, lany 1933, quan havien anat a Alger a demanar-li una barca per traginar una gent que, suposadament, havia dassassinar nAzaña i nIndalecio Prieto. NAzaña sen fa ressó a les seves memòries i en Garau, quan el jutgen per la mort daquells dos declara …en March em matà un germà a València. Vegin vostés quina trama pel.liculera. El tractament divergeix, en les causes de lassassinat den Rafel Garau, lany 1916. Els Garau eren socis den Verga en el contraban, de molts danys enrere. Feia en Garau, l assassinat, negocis a esquenes dels altres socis? Fou una vendetta, com una qüestió de drogues de la nostra modernitat ? O, i vet ací una qüestió com altres- que en Pere Ferrer tracta usant materials fins ara inèdits… fou una qüestió de dones. El cherchez la femme retorna aquí a ser un element a afegir, qui sap, si a alguns dels elements anteriors. Aquesta causa shavia apuntat només pel comunista M. Benavides, – autor de El último pirata del Mediterraneo, llibre que, vull recordar, té dos protagonistes, en March, al llibre anomenat com Juan Albert i nEmiliano Iglesias, Pepe Luna casat amb Encarna La Mallorquina, aquesta era una al.lota de Sant Joan de Mallorca, Catalina Gayà Ferriol, on era coneguda com nEmilliana- deia, que Benavides alleugereix i no dona crèdit al crim passional, per mor duna dona casada, diu ell. Tal vegada no li interessava, no lhi convenia aquesta tesi i laigualeix amb lenamorament apassionat den Garau duna joveneta, que morí poc després dell. En canvi la tesi de Pere Ferrer és que lelement de sentiments i desamors és un fet central a tenir en compte. Per qui es mogué, suposadament, aquet trull? Per Elionor Servera, la dona de Joan March. La dona de Joan March, segons els documents que ha pogut consultar Pere Ferrer, presumptament degué tenir alguna casta daffaire amb Garau, motiu pel qual en Verga, es vist, pels seus enemics, com la mà executora… sempre sense proves. Diu en Pere Ferrer : La parella Joan March-Elionor Servera fou, segons els testimonis orals, un matrimoni mal avengut. La seva dona, de casada, mantingué una relació sentimental amb el seu soci Rafel Garau, que morí assassinat a València, segons el que es pot deduir de les cartes que la dona de March li havia enviat i que, lany 1923, els enemics den Verga esgrimiren com a prova inculpatòria contra ell… És una altra de les hipòtesis que se refermen, fonamentada en aquestes famoses cartes, que el pare del mort trobà regirant el seus papers. Per aquestes cartes, Joan March i els seus enemics movilitzaren cel i terra, fins que anaren a parar a un depositari de confiança de les dues parts. Aquest, però les entregà, molt pressionat, a un capità de la guàrdia civil, un element més del procés que es seguia contra Joan March, en temps de la seva persecució per part dun del seus més aferrisats enemics F. Bastos, lany 1923. Aquest fou director-gerent de la Compañia Arrendataria de Tabacos de lEstat, i, també, qui, suposadament, passà, uns anys més tard, el testimoni al seu amic Angel Galarza, director general de seguretat i fiscal general de la República, que aconseguí empresonar March, durant desset mesos. Fins que es fugà de la presó el novembre de 1933.
La meticulosita amb que està tractada aquesta qüestió, parla de la necessitat de continuar amb la clau balear en la vida de March, per esbrinar-ne més coses com es fa al llibre de Pere Ferrer. No és el cas Garau una anécdota en la vida den March, és un fantasma que lacompanyà sempre, fou el causant de la ruptura total amb son pare i amb Santa Margalida, el poble on va nèixer. Una nafra que sempre li punyiren. Ronya per gratar.
El pas dhome de negocis local a home de negocis de rang internacional, feu Joan March Ordinas subjecte i objecte polític, amb totes les consabudes i grandiloqüents afirmacions, com aquelles de …o la República le somete o él somete a la República de Jaume Carner, ministre dhisenda; o, com deia A. Modesto : Sin la ayuda de March, el 18 de julio de 1936, habría sido un dia más en la historia de la Segunda República. Es el hombre más inteligente de España que deia dell en Niceto Alcalà Zamora; Destituía gobiernos a su antojo, segons Francesc Cambó. Cites a part, cal no deixar de tenir ben present, mai, la seva connexió, sobretot explicativa amb el seu lligam mallorquí. Com tampoc cal deixar de banda, devora les seves actuacions polítiques o socials, les seves implicacions més personals i maniàtiques. Cal esperar noves aportacions, tan arriscades i meticuloses com les que ens ha proporcionat Pere Ferrer amb la publicació duna part de la seva tesi doctoral (*).
_________________________________________________________________
(*)Pere Ferrer Guasp (2000) : Joan March. Els inicis dun imperi financer, 1900-1924. Edicions Cort. Palma ( Mallorca). 460 pàgines.
Ja comentaré, quan hi hagi temps, laltra publicació de P. Ferrer :
Pere Ferrer Guasp (2004) : Joan March. La cara oculta del poder, 1931-1945. Edicions Cort. Palma ( Mallorca). 509 pàgines.
Les imatges són de www.canverga.com


