
EXTRATERRESTRES (LES FRESQUES DELS POBLES DE MALLORCA).
Climent Picornell
Els puc assegurar que havia aconseguit entrades pel concert de Nina Hagen ( ròssecs de quan un era més jove); també em sol·licitaven per a una funció de circ cultural. Tot massegurava sortir a les pàgines de societat de nEugènia Planas al BRISAS. Però al darrer moment (que shavien pensat !) vaig optar -me va fer vessa, la veritat-, per seure a lescalonet de ca madò Gorreta, just devora ca meva.
La casa és a les estribacions del serral que du cap al Revellar; són els turons que juntament amb les roques del Dimoni i el puig den Baldiri, menen cap al puig de Sant Nofre i fan de contrafort al poble. El carrer Major comença just devora ca nostra una casa del segle XVI amb un parral a la façana- i davalla quasi un quilòmetre fins als horts de Baix de la Vila, seguint naturalment el rost de laigua quan plou. Aquí dalt, a lenfront del carrer, shi situa una de les rotllades a la fresca del poble, amb una situació privilegiada. A lentreforc amb el carrers del Revellar i del Vent, shi col·loca un grupet de gent a imaginar-se que passa fresca, en aquests dies torrefactes de lestiu de Mallorca. El ritual és com segueix; a mitjan horabaixa, quan lombra ja és més potent, surten els primers; ara lamo en Toni Malé i en Joan Bujarró, amb na Maria, sa seva dona, i shi afegeix tot duna na Joanaina Joanona. Aquest és a hores dara el nucli fix i, poc a poc, un dia nosaltres, un altre les filles i els gendres de lamo en Toni o na Margalida Massena que hi puja de més avall. Un temps, la vetlla a la fresca daquí dalt era potentíssima, més duna dotzena i mitja de persones ( els Calatravins, na Matarina, madó Trona…). Molts dells són morts i ara el grupet ha minvat i és més ajustadet.
La cosa va de
xerrar. Temes com si fa fresca o no. Si més que ahir o no. Si ara fa una
bufadeta. De totes les maneres la justificació de la calor és que ara és es
temps i no fa lleig, que no és ver?. Ara passa el pastor Jovenet, que ve darreglar
els mens amb un canet fermat amb una cordeta i satura, lhan operat de
cataractes i hi veu millor sense ulleres, però no les se treu per si un cas. En
Miquel Frasó passa -amb el cotxe- i va arreglar els porcs, els té a lloure,
però tenen un cobro on anar, així, a lloure per dins el pinar i el conradís,
se fan més bons. Una metgessa del càncer, diu una- passa per amunt, sha fet
un casal per aquí darrera, té molt bona vista, però ara sha venut un solar i
taparan a tres o quatre si hi fan pisos. Sempre seguit passa gent, per amunt i
per avall (així el món no trabuca, deia sempre madò Gorreta, al cel sia).
Tothom que passa sen du el comentari aferrat. Aquest que no era el fill den
Rafa ?. No, és el fill den Toni Vaina, que té una administració de loteria
al Correofur de Palma. Aquest que
no era el de sa Claveguera. Sí, té una finqueta just-su-aquí-dalt. Aquest
són externs, saps que nhi ha, veus molts de
caràcters que no són del poble. Uns alemanys van a la piscina de sa Talaia
de sAlga, un restaurant dun germà den Joan Bujarró, casat amb una filla de
na Catalina Festera que hi trobà aigua, damunt el turó !

De damunt la costa estant sobserva bé la gent i el trull fins a ca na Joana Mitalera, un xalet de baix del carrer Major. Que si travessa el camió de nAmador Bastó, només sap fer feina, festejava dins la palera, mentre feia síquies. Que si al forn hi duen a rostir les porcelles, hi ha sopar a Can Bronca; que si na Joana Llagosta, tot lo dia és per defora i escomet tothom, conegut i desconegut, té unes cames de foc, jo en canvi tenc ses plantes des peu sempre fredes ( és lamo en Toni, 88 anys ) tenc mala circulació, però sa mestressa Jordaneta en farà 100 pel novembre i mira-la, sen recorda de tot. En Joan encara se sent la cama que li tallaren, com si encara hi fos al seu lloc, quina cosa eh ?. Na Margalida i na Maria de Cas Saig van a comprar un rameller, per Santa Margalida, i ja se sap que la monja lencén…
El frare de Solanda, vestit de frare, apareix per la part de Cas Sabateró i xerra a la plaça amb més gent, deu haver de començar el rosari, sa mare se morí ahir . Un cotxe passa escapat, Vatuadell aquest !, o, Bonjesús, saps que frissen ! Uep ! I nArnau ha tret sa bicicleta i ha deixat es Mobylette. Va a fer exercici, li ha ordonat el metge, està carregat de greix a sa sang, i ara es metges recepten molt anar a peu i beure aigua, ja me diràs tu quin dos remeis, més vells que es pastar!. Record quan el teu padrí Ferrer, al cel sia, mos contava que a Roma feien pagar per beure una botelleta daigua. No sen podia avenir! Pagar per beure aigo ! En Guillem de ca na Soca, volta cap al carrer Estret, la filla ha fet una bona casa amb piscina i aire condicionat. Avui lhe topat, que comprava llaunes de menjar de moix, he pensat vaja que ha tornat de fi, i com que mho mirava mha dit : és per les fures, els agrada i no agafen diarrea. En Julià amb una furgoneta : és de lempresa, puntualitza un dels entesos de la rotllada. Algú me crida per anar a cercar melicotons a son Burixó, telefon al mòbil de nAndreu de Gossalba, feis via que he danar al funeral.
Més avall, ja han sortit altres vetlles a la fresca. Davant ca ma mare, cas Saig, més avall, davant ca SAlmudaina, davant ca na Trobiguera lamo en Rafel no està molt bé-…, na Francisca Molinera i na Guerreta, ja són també defora al cap de cantó on dues botelles de plàstic fermades amb un filferro eviten que els cans el compixin i així no hi han de tirar flor de sofre sempre seguit. Més avall ja vé sa plaça Vella, amb els cafès i la gent asseguda a les taules. Les estades a la fresca fan de competidors amb la televisió, durant tot lestiu la gent que és defora no la mira. Prefereixen el xerrar, el conversar, lescorxar el germà proïsme que també és un art profitós aquella sha separat, aquell va estar tancat a la presó, aquell no té un duro, aquella nha robat molts- passa també gent honrada, de tot hi ha als pobles. Criticar, demanar, aclarir, fins que ja, nit tancada, ha aparegut la carrera de sant Jaume -nebulosa blanquinosa, carregada destels- solcada per avions i satèl·lits artificials, habitada per extraterrestres, com nosaltres, habitants de móns, com el nostre, que acaben i, qui sap, si recomencen. De promte, algú agafa la cadira i saixeca, es posa el punt i final i fins demà a uns dels emblemes, esmorteïts, de lestiu de Mallorca.

____________________________________________________________________
Les figures han aparegut als conreus del Pla de Mallorca. La primera de totes, molt similar a les populars "casques" o coquetes que es reparteixen el Quart Diumenge de Quaresma a l'ermita de Consolació de Sant Joan de Mallorca, s'ha trobada dins un sementer d'ordi transgènic entre Ariany i Petra. Les altres han mostrat preferència pel blat-xeixa i els cereals híbrids.


