Vés al contingut principal

UN POC MÉS SOBRE FIRES RENOVADES DE MALLORCA Climent Picornell

Un poc més sobre fires renovades de Mallorca

Climent Picornell

Vaig fer un article sobre aquest tema, però l’evolució ha estat tan ràpida que val la pena afegir-hi alguna reflexió. Escoltava de Manel la versió que fan de la cançó Common People, de Pulp, fantàstica, amb una xerrameca referint-se a que els agrada anar a les fires medievals per veure volar els falcons… tot per sentir-se “gent normal”. Qui no ha vist a Mallorca, a les fires, la paradeta de rapinyaires, de xoriguers a àguiles de Harris, predicant l’antiguitat de l’art dels falconers, mentre l’òliba –animal nocturn- gira el cap avesada ja a ser animal de dia. Vet aquí el tòtem del canvi. Alguna cosa no casa bé; la recuperació de les fires, que tenien abans una funció, ara tenen la de l’esbarjo –com ja va passar fa anys amb el Ram de Ciutat-, la de fer de finestra del poble als forans, malgrat els ‘marxandos’ es repeteixin de forma recurrent.

Sorgeix la necessitat imperiosa dels governants de rebatiar la fira de la localitat, de trobar-li nous continguts. Es lliga el renaixement d’aquestes fires temàtiques a la decadència del camp i la ruralia com espai productiu agrari. Cercau un tema lligat a la terra, l’artesania, l’aprofitament de la natura, i ja han nascut les noves fires i festes temàtiques. De la fira Ecològica, Pagesa i Artesana de Puigpunyent, a la de la Carabassa que es fa ara a Muro, fins a la fira de la Sostenibilitat (!) no fa molt a Inca. No sé si la imaginació donarà per més, o si s’hauran de desenterrar més productes de les tradicions mil·lenàries, o centenàries, com les postisses fires medievals que han proliferat, com els bolets en anys d’abundor.

Les fires tradicionals de proximitat han ressorgit com a lloc d’encontre per a revitalitzar una part de l’artesania tradicional i de la producció agrària, transformada, però, en mercaderia i espectacle. He observat amb atenció com anaven mutant, renovades -amb adjectiu i tema- les fires que seguien el cicle agrícola, de la sembra a la recollida, i que es concentraven a la primavera i la tardor, l’estiu era per a les festes. En funció del calendari, abastien d’eines, productes o bestiar gros, elements de les feines de foravila. Les fires de Sineu, el Dijous Bo, a Inca, Manacor i Llucmajor eren les fires per antonomàsia de la Mallorca rural. Moltes fires secundàries eren deutores d’aquest calendari de fires majors que tenien primera fira, segona… i acabaven en la “darrera fira”, la més important. Aquestes s’han esmicolat, vull dir que en solen fer ara cinc o sis dins la mateixa fira. Per exemple, a Llucmajor: trobada d’artesans, mercat d’antiguitats, fira d’agricultura ecològica, diada automobilística, etc… I alguna, “firó” per acabar.

D’uns anys ençà han aparegut fires medievals, ecològiques i, fins i tot, moltes fires nocturnes –sobretot a l’estiu, n’he contades una dotzena- o de tasts diversos, fires de rebaixes o oportunitats ( estocs dels comerciants i botigues dels pobles)… S’han marcat amb un segell propi per fer-les diferents, al manco promocionalment, del veïnat. Han triat un tema principal, tot i que la resta, com deia, siguin ‘marxandos’ del mateix baratillo. Així, la fira de s’Aviram i del Ferrers (Sencelles), la de la Sèpia a Alcúdia, la de la Llampuga a Cala Rajada, la fira Marinera de Porto-Colom i la de la Mar al Port de Pollença, la fira de Productes Ecològics i Races Autòctones a Andratx, la d’Animals de Caça a Son Ferriol, la ja tradicional del Fang a Marratxí, la de l’Oliva (Caimari), la de l’Oli i el Gerret a Sóller –que començà amb la Taronja- , la de la Perdiu (Montuïri) -la perdiu de reclam-, la del Mercat d’Ocasió o “Es baratillo des Pla” (Maria), la de la Mel (Llubí), la de la Carabassa a Muro, la de la Jardineria a “Costitx en flor”, la fira de la Serra de Tramuntana (mediambiental i agroalimentària) a Lluc, la fira de la Pedra a Binissalem, la de la Sabata a Lloseta, la fira Nocturna del “Tapeo” a Son Servera, com a Consell amb la fira de tardor de Tast i Tapes, la de la Patata –també amb variant nocturna- a Sa Pobla, la fira de Cinquagesma d’oficis artesans “vius” a S’Horta, la ja tradicional fira del Vermar a Binissalem –amb fideus multitudinaris-, les del Vi a Consell i Pollença – aquí amb una variant d’Artesania-, la del Vi Novell a Santa Maria –amb una fira de l’Art afegida- la del Vi i el Formatge a Estellencs, la fira de la Sobrassada a Campos –tradicionalment Ramadera-, a Sineu fan la fira i mostra de les Matances, la de l’Esclata-sang, Bolets i la Muntanya (Mancor), la fira de les Herbes Medicinals i Oloroses (Selva), la fira Dolça (Esporles) –hi han afegit també els Brodats-, la fira de l’Espectacle ( Ses Salines), la fira de Nadal a Son Servera…

També se n’han revitalitzat altres, ben antigues, com la del Prebe Bord (Felanitx) o s’han adaptat festes temàtiques inventades uns anys abans, com la del Caragol a Sant Jordi, la del Botifarró a Sant Joan, la del Bunyol a Petra (ara fira i mostra d’Art i Empresa) o la del Sequer -de figues- a Llorito, la del Meló a Vilafranca que també organitza de forma excel·lent una fira de Teatre Infantil i Juvenil. També es van fer provatures com la de l’Ametla a Inca, o com han fet a Calvià amb la fira del bestiar Oví i Cabrum. Però el nou model es comença a repetir, malgrat el nom; així, les fires alternatives (com la d’Artà, amb un fironet o Algaida amb mostra gastronòmica) que venen productes fets per col·lectius artesans, hippies o marginals, o les fires nocturnes que es munten durant l’estiu, quan fa més ganes passejar, són semblants a les alternatives i ecològiques, o a les fires medievals de cartró-pedra, ocupades per personatges disfressats. Malgrat la seva artificiositat ocupen festes patronals o celebracions com la Diada de Mallorca. Tot sigui per vendre i per entretenir, encara que algunes poblacions, que no he esmentat, no han adjectivat la seva, encara, o com la fira des Jai, a Búger que es manté incòlume.

No creguin que el model és autòcton, sense anar més lluny, a Catalunya tenen fires i festes de la calçotada, la truita de suc, el codony, el fesol, el pa amb tomàtec, l’escudella de carnestoltes, l’arròs, la mel i el mató, la cirera, el cigronet, el blat de moro, l’all, el torró, la ratafia, l’aiguardent, la xatonada, la magrana, l’avellana, la poma, els farcits, els formatges artesans… a més dels olis, vins, bolets (una de la Llenega), fins i tot del bestiar de peu rodó a Salàs del Pallars. El 1986 aparegué a Mieres de la Garrotxa la primera fira de l’Intercanvi, que ha fet escola. No conec que es faci encara a Mallorca, com tampoc la de la tomàtiga de ramellet, la de la coca de motllo, la del cocarroi i la panada… la del tai-xi o la d’arts esotèriques; tot arribarà, val més no donar massa idees. Sigui com sigui, la gent surt, els carrers i les carreteres s’omplen per acudir a la “nova fira”. D’això es tracta: de comprar, vendre i escurar les butxaques dels qui hi van. Ja saben que “Qui va a fira sense doblers, només embossa els carrers”.

Entrada anterior
CONVERSES EN EL NIZA Climent Picornell
Entrada següent
DEL CARTÍLAG DE TAURÓ A LES BAIES DEL GOJI ( AMB RESILIÈNCIA ) Climent Picornell
CONVERSES EN EL NIZA Climent Picornell
DEL CARTÍLAG DE TAURÓ A LES BAIES DEL GOJI ( AMB RESILIÈNCIA ) Climent Picornell