
Google Earth : el mapa de lImperi ( les
geografies íntimes i els deserts de lOest).
Climent Picornell.
Si no és usuari dInternet, per ventura li hauria dexplicar que Google Earth és un aplicació informàtica, que és pot usar de franc, gratuïta en la seva versió més bàsica, i que permet veure la roba estesa del seu terrat o els balancins del seu jardí. Del seu o de qualsevol animeta com nosaltres, encara que visqui al Nepal, a Buenos Aires, a París de França o a terra de moros. He usat aquesta referència del terrats i jardins, perquè el nivell daproximació que possibilita ha fet dir a Martí Crespo que permet la recerca de la Geografia íntima * dels internautes, i dels altres. Tot un luxe, poder voltar per tot el món muntanyes, selves i ciutats- sense moures de ca seva, a qualsevol hora del dia o de la nit, només amb un cop al ratolí del seu ordinador i amb imatges de satèl·lit de bona definició.
Això és així per lús dels baleigs o roïssos de les noves tecnologies aplicades de satèl·lits artificials, Sistemes dInformació Geogràfica (SIG) i, evidentment, Internet. Els SIG són sistemes informàtics amb els quals podem tractar emmagatzemar, classificar, manipular, enllaçar, analitzar o presentar- dades de lespai geogràfic o dobjectes situats en aquest ( poblacions, propietats, límits, valors del sòl…) Per a David Rhind, els SIG, són el nou paradigma de la Geografia moderna, que mirin per on- ha estat despreciat per alguns impostors que es fan dir geògrafs. He dit abans que els subproductes de tota aquesta investigació de punta, han esdevengut eines amb una forta aplicabilitat comercial, geoportals per al consum del gran públic, que deixaran molts doblers a les empreses. Així, lany 2004, S. Brin i L. Page, els inventors de Google -el cercador més important dInternet- van adquirir Keyhole, una empresa que des de 2001 elaborava cartografia digital i que va ser rebatiada com Google Earth, ara un dels afegitons al cercador Google.
Ja sha dit que Google Earth ha representat la democratització ben interessada, ja ho crec- dalguns elements de les noves tecnologies aplicades al coneixement de lespai i del territori, dels quals la Geografia, mal avesada, creia tenir-ne lexclusiva -sense anar a lera- sense haver-se esforçat per polir-se i modernitzar-se, en un món de competitivitat extremada. Així ho demostra laparició dels SIG i dels Geoportals. Els Geoportals són punts daccés, via Internet, dinformació geogràfica. Permeten usar una quantitat cada vegada més gegantina de dades territorials, de les quals les administracions públiques haurien de ser proveïdores gratuïtes, però que sinó, ja ho fan i ho faran les empreses privades. És aquest un camí sense retorn. Google Earth és un exemple del funcionament simbiòtic de la ciència i del mercat a Amèrica. Tal vegada no sigui la panacea, però representa molt bé lèxit científic dels USA, que no resideix únicament en els investigadors, sinó en la forma de promocionar i de dur a la pràctica el mercat de les idees. Això a Europa encara ara és impensable.

El cas és que un servidor es va fer geògraf, per dues raons, una de les quals era la fascinació per la cartografia. A les primeres ortofotografies aèries subministrades per lexèrcit espanyol, que provenien dun vol realitzat per militars americans lany 1956, quan havia daparèixer un objectiu estratègic, al paper hi havia una gran taca. Locultament no feia sinó evidenciar que la cartografia (amb les seves variants modernes) ha estat sempre una eina de poder i dinformació privilegiada. Ja Maquiavel aconsellava al Príncep : El primer que heu de fer en entrar a un territori és saber exactament on són les coses . Ara també, alguns governs, shan queixat de que Google Earth deixava a la vista de tothom la Geografia Íntima de lEstat, mostrava els que ells creien que no shavia de mostrar, posant a labast de terroristes de tot pelatge facilitats immenses amb un simple toc de ratolí dordinador. Google no ha respost massa efusivament a aquests requeriments. Lús dels SIG combinats amb les imatges dels satèl·lits i els GPS proporcionarà guanys importantíssims a lempresa : hi localitzarà informació geo-referenciada de carreteres, restaurants, hotels i de tots quants necessiten de la publicitat per fer-se avinents. Per això, leina ha de ser útil.
Larticle, fins aquí, si els he de ser franc, no era més que una excusa per poder fer esment duna narració de Jorge Luís Borges** molt sovint mal citada-; és del seu llibre El Hacedor, 1960. Sempre que faig funcionar el Google Earth o medit sobre els geògrafs com impostors científics, em ve al cap. Em recorda molt el que feia de forma excel·lent el nostre Joan Perucho: posar en boca dalgú semi-inventat paraules i citacions. Borges fa parlar un tal SUAREZ MIRANDA, autor de Viajes de Varones Prudentes, Libro Cuarto, cap. XLV, Lérida, 1658, a lapartat Del Rigor en la Ciencia : En Aquel Imperio, el Arte de la Cartografía logró tal Perfección que el Mapa de una sola Provincia ocupaba toda una Ciudad, y el Mapa del Imperio toda una Provincia. Con el tiempo, esos Mapas Desmesurados no satisficieron y los Colegios de Cartógrafos levantaron un Mapa del Imperio, que tenía el tamaño del Imperio y coincidía puntualmente con él. Menos Adictas al Estudio de la Cartografía, las Generaciones Siguientes entendieron que ese dilatado Mapa era Inútil y no sin Impiedad lo entregaron a las Inclemencias del Sol y de los Inviernos. En los desiertos del Oeste perduran despedazadas Ruinas del Mapa, habitadas por Animales y Por Mendigos; en todo el País no hay otra reliquia de las Disciplinas Geográficas. He sentit a dir que la intuició dels poetes els fa anar quatre o cinc passes per davant dels aconteixements.
* Geografia íntima, ho agaf de l'article de Martí Crespo "El Google Earth francès", publicat a PRESÈNCIA de 17 d'Agost de 2006. Es fa avinent també el "Geoportail, que ell anomena el "Google Earth francès" i el web de MARC BELZUNCES, on hi ha un apartat dedicat al Google Earth i juntament amb Marc Serra, un intent de corregir les barbaritats toponímiques del Google Earth i del Google Maps.
** Internet és ple de pàgines dedicades a J.L. Borges. N'he triat algunes que fan referència a una "lectura cartogràfica" de la seva obra. La de José R. Dadón : Borges, los espacios geográficos y los espacios literarios; la de Hugo Santander : Borges, el cartógrafo de la literatura i, finalment, la d'un dels meus mestres, el geògraf Horacio Capel : El camino de Borges a la cosmópolis : lo local y lo universal.
____________________________________________________________________________________________________________________________________

L'epitafi de la tomba de Borges diu "AND NE FORHTEDON NA " que vol dir " I MAI AMB TEMOR". Es tret d'un vers de "La batalla de Maldon" poema històrico-èpic del segle X sobre les batalles entre els anglis i el vikings.


