
Anòsmia
Després dunes setmanes dhaver patit una
severíssima infecció, amb febres molt elevades, reprenc el meu contacte amb el
bloc.
He perdut el sentit del gust i de lolfacte. Un
ròssec de la malaltia, em diuen. El primer no nhe tengut mai massa de gust,
ja ho sé- el vaig recuperant, però el sentit de lolfacte lhe perdut
completament.
No sent olor ni de merda, ni de perfum. Ni de
menjar, ni de suor. Res de res.
Anòsmia és com es coneix aquesta
sintomatologia, la de viure en un món sense olors. És una discapacitació estranya
que en un principi et deixa angoixat perquè has perdut un dels sentits. Tal
vegada el que menys hem pensat mai en perdre, esper que no lhagi perdut
definitivament.
El meu otorrino, en Ferran Tolosa, em diu que
no mespanti que després duna seqüència dinfecció generalitzada de les vies
respiratòries altes, a vegades passa, i torna. Lentament, però retorna.
Faig expedicions a la cuina de ca meva aficant
el nas dins el pot del cafè, dins el molinet de pebre-negre, dins la capsa de
la xocolata… res de res. Ni el moraduix, ni la colònia. Res. Realment al·lucinant.
He trobat a Internet molt bona informació
sobre aquest particular ( Anòsmia,
pèrdua completa de lolfacte; Hipòsmia, pèrdua
parcial ; hiperòsmia, excés de sentit olfactiu; disòsmia, distorsió del sentit
que inclou la fantòsmia que és quan es
senten olors sense estímuls externs… ), fins i tot hi ha una Fundació Anosmia,
radicada al Canadà.


