La sobrassada : le deuxième meilleur paté du monde
Climent Picornell
Minteressa molt el tema de la sobrassada, en
el seu context geogràfic i etnogràfic. I della algunes qüestions fonamentals.
1.- Per què és diu sobrassada ? 2.- Quan
es comença a usar el pebre vermell, que li donà el toc característic i passà
del color grana al roig ? 3.- Quan esdevé una pasta que es pot untar: un paté
? El primer tema és molt repetit i
recurrent. Del segon tenc una cronologia, bàsicament argumentada en la geografia
de la difusió del pebre vermell per Europa provinent dAmèrica i al tercer, la
cosa va per laugment del greix a la pasta i la sobretrituració de la carn.
El
títol de larticle ve suggerit pel fet que ara, avui, els problemes del grip de
les aus fa témer el grip mediàtic als productors del foie-gras, ja que estabulant
les ànneres, o pitjor, vacunant-les, els consumidors desertin. Els francesos,
qui displicentment, havien catalogat la sobrassada com el segon millor paté
del món -evidentment després del seu, que és el primer- veuen com ara la por
els envaeix. És lhora de la sobrassada! Un pic que el porc ja passà el seu
grip particular amb la pesta porcina africana, que tancà mercats durant anys i
de la qual estudiam la seva difusió mundial. Podria així continuar amb to de
soflama el viva cartagena!
esdevengut un visca Sant Joan de Mallorca
!– sentenciant que la millor sobrassada del món és la de na Rosa Boireta.
No va per aquí el meu to, que se contén
dins la reflexió intel·lectual.
Sobre la primera qüestió : Sobrassada és, evidentíssimament, un
italianisme incorporat al català de Mallorca, des de fa molts danys. Ara bé la
pregunta subsegüent és : de quin italianisme, de quina part dItàlia, de quin
embotit ? Aquí és on es fan imprecises o excessivament genèriques les fonts que
he consultades, que són quasi totes les que un servidor considera solvents. La
cita recurrent és la del Diccionari Alcover-Moll, que dóna com a bo el seu
origen italià, el mot soprassata , un farciment de carn de porc.
Descarta el desbarat que vengui de sobre-asada, perquè és crua, però hi ha com veurem- una soprassata que és resultat
duna bollidura. I la cita que es fa duna missiva del rei Martí, lany 1403,
demanant que de Sicília que li enviïn sobressaoes [sic] ( una errada de
copista per sobressades), és la més repetida. I més la seva procedència. El
doctor Antoni Contreras situa molt bé la problemàtica i com el meu admirat
mestre Joan Coromines deixa moltes portes obertes. El fet és que a partir de la
segona meitat del segle XVI sobrassada és un vocable corrent a Mallorca, segons
un servidor provinent del sud dItàlia en el marc de les relacions entre
territoris de la corona dAragó.
En italià es troben
molts diversos mots, indecisos, que conviuen, antigament i en lactualitat : Soppressata, Sopressata, Soppresata,
Sopresatta, Soppresatta, Sopresata, Sopressatta, Soppressatta, Soprasatta,
Soprasata,
etc. Encara que dos hi són de manera preferent : soprassata
i soppressata. Aquest dos predominen molt per sobre qualsevol altra i
curiosament, són usats per denominar dos productes molt diferents de la matança
italiana del porc; perquè hi ha també soprassata
de pop ( i de sèpies i calamars) i de vitello.
Indubtablement el seu origen és de soppressare. Que vol dir premsar o comprimir, la qual cosa implica que el farciment de carn de porc és comprimia a linterior dun receptacle, i és premsava per eliminar-li laire que podia fer malbé el preparat, però alguna casta de sobrassada calabresa i siciliana no té la forma aplanada que comporta el pressionar o prémer sobre dos costats un budell ple de farciment.


Sobrassada del Nord d'Itàlia
Lorigen de la sobrassada de les illes Balears
prové de la soppressata del sud dItàlia, no de la del nord i centre, majorment anomenada soprassata, que és un embotit absolutament i rotundament
diferent. A major abundor, les relacions polítiques entre el Sud dItàlia i les
Balears eren molt més freqüents. La soprassata del centre i nord dItàlia, és
un embotit que es fa bullint, un parell dhores, el cap del porc amb les orelles i el morro i
la llengua, desferrant la carn dels
ossos, afegint-hi greix, sal i espècies i embotint-ho, abans dins budell, ara
dins tela o sac de yute o similar. Laspecte, la textura i els ingredients
encara que siguin del porc- no tenen res a veure amb la nostra sobrassada, ni
amb la de Calàbria o Sicília. És semblant a una cosa que en deien per aquí
Cabeza de Jabalí, més negra amb les cotnes i els seu tendrum ( pronunciau
cornes i tumrum). És un embotit molt viu a Itàlia avui en dia, i a
lArgentina italiana, una cosa semblant a
Nordamèrica, i a França, li diuen Headcheese o Fromage de tête. La nostra
sobrassada no prové daquesta soprassata.
A la segona, i aquesta és la bona, li direm Soppressàta i es fixin en laccent i en la pronuncia quasi con nosaltres. Aquesta per antonomàsia és la calabresa i siciliana, la de les regions de la punta de la bota que dibuixa la península italiana. Feta de les bones carns del porc, crua, amb afegitó del magre, sal, i pebre negre i, a alguns llocs, pebre vermell dolç i coent. Les soppressata amb pebre vermell dolç són anomenades dolces i les coentes piccantes; les que no tenen pebre vermell, que també nhi ha, són molt semblants, quasi iguals, al que a Menorca en diuen carn i xuia i al meu poble, Sant Joan, en diuen Sobrassada catalana o de Vic, una espècie de fuet, però farcit dins un budell gruixat.


Sobrassada del Sud d'Itàlia
El nom genèric de soprassata o soppressata,
present a milers de pàgines dInternet, els ve perquè són carns de porc i
perquè són premsades, o comprimides, -un temps ho eren, ara, no tant- a fi i
efecte que perdessin laire que es pogués haver infiltrat quan les omplien.
Daquí ve el nom i la paradoxa de que la nostra, justament, no ho és premsada. Nhe vist de calabreses i
sicilianes que no ho han estat i són, exteriorment, exactament iguals que les
nostres, per dins tenen el greix blanc, més vist i gros, i la textura menys
pastosa, però les pengen i laire les cura.
Així, molt probablement,
la sobrassada mallorquina deu el seu nom a lembotit que provenint del sud dItàlia,
usava el budell gruixat del porc per embotir una pasta crua feta de carn bona de
la matança del porc, amb afegitó del magre amb greix de la xulla que deim a
Mallorca i de la panxeta- sal i espècies, principalment pebre negre, aquest
conegut molt anteriorment que el vermell. Quan es divulga, des dAmèrica, a partir del segle XV el pebre vermell, probablement
pel seu perfum i per les seves propietats conservants, antioxidants, es desenvolupa,
a Itàlia mateix, una variant de lembotit originari dolç i coent-, que
probablement fa innecessari el seu premsat o el seu punyit. La pregunta a
contestar pròximament- és : aquesta varietat de sobrassada amb pebre vermell,
més pastosa paté- és també originària dItàlia o és a Mallorca, ja amb el
nom posat dabans, on férem linvent ? Me decant per aquesta darrera
possibilitat.


