Penjaré al bloc un espipellada de les xifres
del darrer Padró dhabitants publicat i lapunt que vaig fer, tot lligant
lopereta Ai Quaquin que has vengut de prim i el fet que em va passar quan
cercava uns costitxers, de Costitx del Pla de Mallorca, per les immenses barriades de Buenos
Aires.
________________________________
La
immigració recent al Pla de Mallorca.
C.P.
El fenomen de la immigració recent a les illes Balears és duna dimensió excepcional. De lany 1996 a lany 2005 han arribat 220.000 persones més. El geògraf P. Salvà manté que a les illes a més del 156.279 estrangers residents censats , hi ha uns 30.000 estrangers no registrats i uns 40.000 que hi resideixen entre sis i nou mesos i tampoc surten a les estadístiques; en total 226.279 estrangers, que respecte del 1.053.131 habitants de les illes Balears en xifres de Salvà- són el 22,5 % de tota la població.
Al Pla de Mallorca, les xifres són les següents.
Municipi Total
Nº
estrangers Nacionalitat més
nombrosa
Algaida 4258 563 Alemanya 168
Ariany 750 67 Marroc 31
Costitx 1004 164 Alemanya 67
Lloret 1134 225 Alemanya 56
Llubí 2030 200 Marroc 55
Maria 2118 359 Equador 155
Montuïri 2594 386 Marroc 129
Petra 2707 255 Marroc 129
Porreres 4597 655 Marroc 283
Sencelles 2656 355 Alemanya 162
Sant Joan 1838 259 Argentina 79
Santa Eugènia 1420 225 Alemanya 59
Sineu 3053 449 Alemanya 131
Vilafranca 2521 250 Marroc 128
Total Pla 32680 4412
Total Balears 983131 156279 Alemanya 21617
(Font : Instituto Nacional de Estadística. Padrón Municipal.
2005 )
_________________________________________
BÀMBOLS ?
Climent Picornell.
Ara resulta que de lonada immigratòria daquest darrers anys a Mallorca, de la gent que ve a cercar feina, els de procedència extra-comunitària han pegat una estirada impressionant. D aquests, un bon contingent són sudamericans. Molts són argentins. I dentre aquests, alguns són descendents dels mallorquins que el segle passat anaren a lArgentina i que ara, en certa manera, retornen. Són descendents daquells mallorquins que fugint de la fam, anaren a provar sort o a fer fortuna. Caramboles del destí, camins tortuosos de leconomia mundial o, com diuen ara, conseqüències de la globalització.
Bàmbols. Que vol dir, pam envant, pam enrera, beneïts. Qui són els bàmbols ? Els bàmbols són o eren, els mallorquins que partien. Així hi veníem catalogats a lopereta, exitosíssima al seu moment, Ai Quaquin que has vengut de prim ! En aquesta obra shi conten les peripècies den Quaquin, el qual, retornat de SArgentina més pelat que un jonc, ha de fer creure que és un potentat perquè el seu sogre espera-a-ser el deixi acostar-se a festejar la seva filla, fins que a la fí, tot se destapa. La conclusió és que som uns bàmbols, pel fet de decidir emigrar. Ma mare, de joveneta, hi va actuar en alguna de les representacions que es solien fer i, qualque pic, em canta alguns trossos de lobra. Tenc, en podríem dir, referències de font oral. Què hermosa és Mallorca i els mallorquins ! / mos morim de ganes de fer-mos endins / i deixam ca nostra i mos embarcam / i cercant fortuna darrera ella anam./ I és que som uns bàmbols/ com no hi ha en el móm/ fugim de la ditxa/ bàmbols, bàmbols som ! i el final contundent ...Bambóls !. I acaba el Tango. Perquè la peça és cantada amb ritme de tango.
Si li llevam la part de chauvinisme que pertoca, la part denyorança dels qui tenen parents a les amèriques o el cas més recent dels argentins-mallorquins que varen fer votar fora de lloc, el conegut cas Formentera, lemigració dels mallorquins va tenir totes les simptomatologies de lemigració dels pobres : misèria a ca nostra. I nhi havia, a coces ! Em deia lamo en Xesc des Revellar, 94 anys ben duits : ara mostren la pobresa del Tercer món per la televisió i jo lhe conegut de ben a prop. Quan jo era al.lot, el Tercer món era aquí , a Mallorca. I hi devia haver, també, les cadenes familiars, algun emigrant que allà li havia anat bé, o mitjanament bé, que cridava els altres parents, i les màfies que organitzaven els viatges, plens de pors i dincerteses. Bàmbols ?
Laltre dia em mostraren un jovenet i em digueren : El veus ? És un renet de lamo en Geroni, aquell que va anar a lArgentina. Sa mare i ell, ja hi varen nèixer, ara lhan enviat a cercar feina per aquí. Entre operetes i refranys reaccionaris, el pensament i el sentiment sobre lemigració és ben diferent, depèn de si ets al cau dels qui la reben o ets dels qui han de partir. I deixam ca nostra i mos embarcam …, no hi ha desgràcia més gran, diuen, que deixar ca seva, per necessitat, tot i que sigui per lenlluernament de fer fortuna : un mal sou aquí, una petita fortuna allà. Bàmbols ?
Més enllà de les xifres, algunes delles espectaculars, dels emigrants estrangers que shan assentat a Mallorca aquests darrers anys, xifres , per altre part, males dengirgolar ja que entre el anomenats emigrants irregulars o sense papers, i els anomenats emigrants-comunitaris-residents, els estrangers que sinstal.len aquí, llogant o comprant una segona residència, la veritat és que les xifres ballen de mala manera. Sempre, però, hi ha més gent que la que diuen les estadístiques oficials. Els processos dintegració i la valoració que en fan els residents són dues problemàtiques sobre les quals encara shi ha de fer molta feina.
En el meu primer viatge a lArgentina, duia la comanda danar a veure una parenta de la meva dona, una filla dun costitxer, que ja havia nascut allà. Record bé ladreça : Cachaval 4040. Vaig dir al meu xòfer si ho trobaria, i després de consultar i consultar em digué : creen que está por las casitas bajas del Hospital de los Italianos. Bones Aires és una ciutat immensa, estesa en forma de taca doli, rodejant el centre, i la recerca de la casa em dugué mig matí. A la fí ho vaig trobar. No hi havia dubte : Cachaval 4040. Era una caseta de planta baixa en un llarguíssim carrer de casetes totes iguals. La que un servidor cercava, tenia sembrades a banda i banda de la porta, dues marqueses, fulles dacant, verdes i esponeroses. Toc. Una dona obri. En veure el xòfer, torna a tancar, assustada. Li dic que vengo de Mallorca. En sentir Mallorca, torna a obrir, poquet a poquet…i en afinar-me, sespanta i es posa a plorar. Entra dins la casa i torna a sortir amb un portaretrats : era jo i la meva dona el dia que ens casàrem. Em tenia a mí , juntament amb altres fotografies de costitxers, damunt una tauleta a la saleta dentrada. Formava part de la seva iconografia i de la mítica que el seu pare li havia inculcat repecte de lilla on va néixer. Ella era i se sentia argentina i els seus fills, ja grans, formaven part dun altre país al qual el seu pare havia fuit cercant millors condicions de vida que les de Costitx a principis del segle XX. Bàmbols ?



