
El Tercer sector, entre lEstat i el Mercat.
Climent Picornell
No en parlaré. Ni del GOB, ni de lOCB, ni de la Fundació Sa Nostra o La Caixa, ni de Medicus Mundi, Intermon, Mans Unides o Caritas, o dATTAC o SAltra senalla de comerç just i solidari. O sí. Però, en general. Sempre hi ha temps per posar excuses de mal pagador.
El cas és que vaig haver d atendre, amb urgència, la consulta dun bon amic, col.lega a una universitat americana , que fa una cata periòdica i em demanava informació sobre el Tercer Sector a les Balears. Quan em vaig posar a la feina, per a linforme-dossier que li he enviat, la majoria de gent, quan li preguntava sobre el Tercer Sector, em responia, amb informació sobre el sector terciari. El sector primari : lagricultura, la pesca i lextracció; el secundari : la indústria i la construcció i el sector terciari : els serveis, i aquí el turisme sobretot, no ? Qualquú més espavilat, superava la clàssica divissió dels sectors i subsectors econòmics que havia fet Colin Clark i em deia : i el sector quaternari, els serveis als serveis, i un, amb cara de llestarró em deia, amb una certa complicitat de connaiseur, : i ara nhi ha un altre, el sector binari, la informàtica i tot això, tu ja saps…
La veritat és que havia de fer laclariment d aquesta terminologia, importada i imposada des d Amèrica : el primer sector és lEstat, les administracions públiques. El segon sector és el Mercat, lempresa privada, amb afany de lucre. El tercer sector és tot el demés. Només algún sociòleg sabia bé del que li parlava i de fet a Catalunya han redactat, fa no res, el seu Llibre Blanc del Tercer sector social, li han afegit civico-social, per no fer més aclariments que els necessaris. El cas és que tot el que no és lEstat o el Mercat, és un concepte molt laxe, però el GOB i lOCB en fan part, com també les Fundacions, ONGs i ONLs i mils dassociacions de diversos pelatges.
A més de Tercer Sector o Tercer sector social, també li diuen, Sector no lucratiu ( traducció de langlès Non Profit Organizations, NPO o ONL, organitzacions no lucratives), sector del voluntariat i de lEconomia Social, sector independent o sencillament, entre nosaltres europeus, de forma més general, la SOCIETAT CIVIL. El terme de Societat Civil que sempra aquí, abans més que ara, venia a significar tot el món organitzatiu i associatiu, al marge de les administracions públiques i de lempresa, sensu stricto : desde CCOO, al Club de Futbol Vilafranca, fins a Es Refugi den Jaume Santandreu, els antics socors mutus o mutualitats, fins als amics dels molins, del ca rater o els amics dels saharauis… Cents, milers dassociacions que texeixen una densa malla dinteressos múltiples, al marge de ladministració i sense ànim de guanyar doblers, a no ser els que facin falta, per funcionar i acomplir les seves finalitats.
Associacions culturals, coros, bandes de música, societats esportives, associacions pacifistes, antiviolència, feministes, pro i quantre abortistes, ecologistes, associacions reivindicatives, grups, moviments, sindicats, partits, associacions de consumidors, dempresaris, de mestresses de casa, de pares de família, dassociacions de veïnats, de separats, de grassos, de calbs, de llinatges danimal… Alexis de TOCQUEVILLE, quan visità Nordamèrica, lany 1835, quedà impressionat de la influència de les associacions en la vida social. Poc a poc els europeus , en menor mesura, shan anat associant lliurement. A Catalunya hi ha quasi 40.000 associacions, 6.000 de les quals són del Tercer Sector. A Balears un 25 % de la població pertany a alguna de les 5.700 associacions que existeixen, algunes amb milers dafiliats, com GOB i OCB, amb capacitat per movilitzar, en un moment determinat, molts milers de persones, en canvi, altres, tan minoritaris que són , algunes tan sols un nom.
Certament, no totes les associacions es poden considerar, estrictament, Tercer Sector. Ruiz de Olabuénaga, de la Universitat de Deusto i García Ferrando, de la de València, ja han donat les pautes adaptades a la nostra realitat : han destar organitzades formalment, ser privades, disposar de capacitat dautocontrol i autoresponsabilitat, no han de repartir beneficis entre els propietaris o administratius i han de tenir un marcat grau de participació ciutadana i les seves finalitats han de ser la satisfacció de necessitats públiques o socials, molt escorades als sectors que lEstat no atén degudament, com són els pobres, marginats, vells, malalts, immigrants, assistència i animació social, defensa dels drets civils i el medi ambients, etc. Totes, característiques molt semblants a la definició que ja feu DRUCKER ( 1968).
Entre lEstat i el Mercat ? Tot i que moltes delles tenen subvencions públiques o subvencions filantròpiques de bancs i empreses privades, no em puc estar de ressenyar que el poder sempre ha vist amb desconfiança aquestes organitzacions. Tot i que no ho digui, o no ho vulgui aparentar, o es vulgui fer passar per amic i benefactor, ells, els polítics, tenen la legitimat dels vots i no poden suportar mediatitzacions espontaneïstes. Sobretot quan els fan la contra. És allò que sempre es diu del GOB : que si no existís shauria dinventar ( heu de llegir no els llavis, sinó el pensament, del polític o empresari que ho diu, en realitat vol dir molt millor si no existís) o allò que conten que digué Gabriel Cañellas quan era president del Govern Balear, lOCB havia conseguit treure més de 25.000 persones al carrer en defensa de la llengua catalana : no nhe vist cap dels nostres.
El cas és que la magnitud i la influència daquestes organitzacions han augmentat, fins al punt que a Europa Occidental, les persones que col.laboren amb organitzacions no lucratives en tasques de voluntariat és de més del 10 % del total de lempleament no agrari i les despeses operatives del Tercer Sector equivalen en alguns països europeus a més del 3% del PIB. És, per tant, una font docupació sensible.
Aquest augment de la influència i sobretot de posar en evidència les carències de funcionament de les administracions i de les tasques de lEstat, fa que el discurs del poder cap a aquestes organitzacions, ho torn repetir, sigui dual i confús. I no falta, com sempre, algun hermeneuta francès que hi posa solfa i provocació. Alain MINC és qui teoritza ara sobre alguns dels papers daquestes organitzacions, voluntariats i plataformes diverses. Seguint a definicions, no escrites, dONG com : organitzacions que fan malament el que lEstat hauria de fer bé, o, VOLUNTARIAT : multinacionals de la compasió i de la caritat burgeses usant mà dobra gratuïta, etc, etc… he recollit del diari LE MONDE ( 10- 01-03), a una crònica signada per Dominique Dhombres, un comentari a Epître a nos nouveaux maîtres ( Epístola als nostres nous mestres) del citat MINC. Aquest, seguint amb les seves teories de lirrupció exagerada de lopinió pública en la presa de decisions polítiques, torna a sarcir allò de les majories silencioses o conformistes front a les minories escandaloses, molt més escoltades i sobrevalorades, arrebossat amb un bon discurs teòric. Vegin : Les chiennes de garde féministes, les militants de la cause homosexuelle, les incondicionels de José Bové, les ayatollahs de lecologie pure et dure et autres defenseurs des baleines ( Greenpeace), en passant par les zélotes dONG aussi peremptoires que opaques qui sopossent a la mondialisation liberale (ATTAC), seraient desormais plus intolérants et moins respectueux de la démocratie que leurs adversaires, plus silencieux et moins excités. Ils etaient dominés, ils seraient devenus dominants. No cal traducció : quatre grupusculs histèrics dominant el panorama o capgirant el pes de les decisions dels governs elegits per majories, menys excitades. La part de provocació de MINC, això li fa vendre llibres i sortir molt a la TV, ve fonamentada i excitada, perque les noves ONG i ONL dèxit i que es mouen entre la subvenció dels poders públics, la injecció de les donacions filantròpiques o les quotes i les donacions particulars, han hagut dadoptar -en aquest món de la imatge, la publicitat- estructures i accions de Marketing ( Marketing Social en aquest cas), ben en la línia duna organització empresarial moderna : locals i seus socials, empleats i estructura administrativa, anuncis, voluntaris, agit-pro i comunicats de premsa. El cas de que el GOB i lOCB, per posar exemples daquí, hagin adaptat les seves estructures com empreses més o manco modernitzades, fou usat per algún nostàlgic, que ho veia com una traició als origens purs de les entitats. Discurs que és usat, també, en públic pels seus detractors i en privat, per alguns dels seus subvencionadors.
Els antics defensors de la cosa pública, aquells que demanen Més Estat, no poden consentir aquest efecte substitutori caritatiu, voluntari i auto-organitzat. I els liberals, aquells que prediquen lEstat Mínim, ja veuen nous sectors emergents en els camps on és mouen aquestes ONG o ONL, camps on lempresa privada hi pot treure un duret sòlid. Però, i si sempre haguéssim desperar lESTAT? I als llocs on nho hi ha ESTAT? I als llocs on nhi ha tant, dESTAT, que no deixen ni associar-se lliurement ?
En definitiva aquest Tercer Sector, ONG i ONL, enmascarament del que en deiem Societat Civil i Economia Social, criticat o alabat en la nostra modernitat té un paper dactor social predominant. Sobretot ara que han pres conciència de la importància del marketing i de la imatge social que els és consubstancial i necessària per a la seva supervivència amb èxit. Les il.lusions duns, les crítiques dels altres, laprofitament mediàtic dels de més allà. Tot això, i molt més, hi ha darrera de lexistència del GOB i de lOCB, per exemple.


