Qui va matar n Alomar ?
Recorden que un animalot, hoteler per més senyes, va assenyalar que havien de matar nAlomar ? Es referia al conseller de Turisme, durant el govern anomenat del "Pacte de Progrés" 1999-2003, Celestí Alomar, natural de Llubí, una vila del Pla de Mallorca. No em referesc a aquest Alomar, viu i ben viu esper que per molts anys, sinó a un altre Alomar, que ara els contaré.
He començat els meus quinze dies de dedicació "full time" a lestiu del Pla de Mallorca. Ni Ciutat, ni la mar, ni lestranger : res de res. Ahir vespre de damunt el turó del Revellar vaig veure els focs artificials de les revetles de Sineu i Sencelles, i aprofitant la poquíssima contaminació lumínica "les llàgrimes de Sant Llorenç" que, pel que es veu, tenen vuitada. Se preparen les festes de Sant Roc a Porreres, Sant Bartomeu a Montuïri amb el plat fort dels cossiers i el dimoni- i Sant Joan (degollat) al meu poble.
Un dels actes rituals obligats, del meu estiu, és al "Memorial Alomar" de la mort del qual, enguany, sacomplien cinquanta anys. És una carrera de bicicletes que es fa a Sineu, durant les festes. Abans de començar es va davall lestàtua de nAlomar i es fa un minut de silenci, per recordar la mort en estranyes circunstàncies- del famós ciclista sineuer. La llegenda ha arrebossat la mort datropellament per part dun parent del general Franco i de la conseqüent recreació pel cineasta Bardem. Tenc material a bastament, i ganes, per escriure una petit dossier sobre la feta. Deixarè però la qüestió en forma de larticle, que ara segueix.

"En Miquel Avellana de Sineu" ( Dibuix d'en Xisco Fuentes, 1991)
La mort i lestàtua i de nAlomar
Climent Picornell
"¡Quina notisi senyó !
Quin esglai, quina mala hora
que mos envien danfora
sense merexermosó
dins Sineu tot es tristó
petits y grans tothom plora
qui no plora per defora
plora dins sinterió"
Per lagost, un servidor, que és home de costums fixes i un poc fetitxista ( tot sha de dir), no falta mai a un ritual ben sineuer. Abans de començar la prova bona de les carreres de bicicletes de les festes de Sineu, el "Memorial Francesc Alomar", el públic, les autoritats i els corredors sen van a davant lestàtua del corredor Alomar i guarden un minut de silenci, es deposita un ram al peu del monument i…es dóna el sús! Els corredors parteixen de quatres per avall, del Fossar cap a labeurador i lantiga estació del tren.
És una imatge, aquesta del minut de silenci, que sorgeix de les profunditats planàries dels anys cinquanta i que aguanta, a bastament, les envestides de la modernor. Lestàtua amb un poc de color groguenc, pels líquens que li han crescut, lolor de les fregues que duen els corredors per les cames, els siulet del jutge de les carreres ordenant el minut de silenci, les mambelletes…que volen que els digui, duen el parfun daltre temps, quan els corredors del Pla de Mallorca eren herois populars.
Francesc Alomar morí a Ourense el mes dagost de 1955, un parell de dies abans de la festa de Sineu. Tenia vint-i-sis anys. Fou embalsamat i traslladat a Sineu, el seu enterrament fou una trobada multitudinària. Més de tres-centes corones de flors lacompanyaren. Al cap dun mes fou desenterrat per comprovar que lhavien duit, que realment era ell i que el seu bagul no era buit. Ple de pedres i un ca mort, deien alguns.
La seva mort és mou dins els territoris dels dubtes, les històries, les incerteses. Shavia retirat de la "Volta a Galícia" i ja de retorn, uns companys i ell decidiren seguir una estona amb bicicleta…a partir daquí, o caigué i es morí o algú latropellà i el matà. Aquest algú és el qui planteja sospites i llegendes. Si ho demanau a la gent, quasi tothom hi fa partícep un personatge de lentorn dun militar que comandava molt, que menava el cotxe un poc alegre o amb temeritat. Algú altre hi afegeix, a més, que tot i ser casat, anava el conductor amb companyia duna artista famosa… això diuen. Na Gina Llollobrigida, diu un de la rotlada. No! Era espanyola. Contesta una autoritat del poble.
Laccident, conten, es va tapar i es va arrebossar de mort fortuïta. El company biciclista que anava amb nAlomar mai ha dit ni piu. No hi havia res a dir,o li digueren que no ho digués…? Els diaris deien, però ja se sap, els diaris daquell temps, que, mentre bevia, la botella li fugí i li va pegar a la roda i… Has vist "Muerte de un ciclista", la pel.lícula de Bardem ? Idò es va filmar a partir daquest fet, em comenta algú amb cara de saber-ho. Encara que tot indica que la pel.lícula ja estava acabada, quan morí Alomar. Però la coincidència amb els fets remarcà les suposicions. El poble reinterpretà les seqüències del film de Bardem, fent-lo metàfora de la mort, fresca encara, del corredor sineuer.
La presència en aquesta trama del General Moscardó, el de la defensa del Alcàzar de Toledo durant la guerra del 36-39, hi posa un altre punt…com de tenebra i sospita. Moscardó, nogensmenys, era en el moment dels fets, delegado nacional dEducación Física y Deportes.
Molts de dimecres, que també vaig al mercat, observ de lluny el biciclista, però no fa la mateixa cara. És la setmana de les festes que lestàtua, de pedra de Santanyí, amb la roda de la bicicleta que sembla de roda plena, sense radis, duna daquestes bicicletes modernes de contra-rellotge, canvia daspecte. Més tristot.
Aquesta història soterrada, em revé cada estiu quan vaig a mirar de prop la fesomia de nAlomar, uns moments abans que hi vagi la gentada, allà al Fossar de Sineu, a fer-hi un minut de silenci.
Adiós gran mallorquin
Adiós gran sineuense
En la ciudad de Orense
Dios te ha dado tu fin.

(Estatua de Francesc Alomar a la Plaça del Fossar. Sineu de Mallorca)


