Vaig rebre la notícia de la mort, molt lluny d'aquí, d'un bon amic. El seu record em va provocar, a més d'una gran tristor, un rot agre, al comprovar com havíem quedat engrunats entre blocs d'influències diverses i perverses. D'aquesta engrunada, un servidor, encara en passeja moltes mosteles. Vaig escirure l'article següent sobre aquesta temàtica.


( Shelton i Crumb, grans mestres i retratistes de la meva generació )
La meva generació. O una part, només.
Climent Picornell
Marriben noves de la mort, molt derrotat, den Joan C., un amic incansable, des de la llunyana Goa, a lÍndia. Pel que em diuen, sense dents i amb els ulls quasi apagats, com a cec, vull dir, envellit, malgrat ser el més jove de nosaltres. El seu record em retorna sempre igual, el veig damunt la seva moto de trial i sempre, sempre, una al.lota darrera, falda llarga i senalla grossa. Era, en Joan, com un espectre, apareixia i desaparexia, de prompte no hi era, però sempre tengué la virtut de trobar-nos, fossim on fossim, per lluny de Mallorca que ens haguéssim fet.
És com si el ves, a la casa de la Font dels Morers, teníem a la casa aigua corrent de la font-, damunt una era, rodejats de mates de murta, es veia lillot del Pantaleu guaitar davant Sa Dragonera, una nit de lluna plena dagost ens esbravarem de parlar i parlar, de totes les merdes daquest món i de tots els desitjos que poblaven els territoris del nostre futur.
Un dia vaig sentir la seva moto, érem al casalot de Can Canals Don Mariano feia ballar un ou damunt el raig del brollador de la clasta, deia que ho havia aprés per Catalunya-. En Joan venia a dir-me que partia i si li podia deixar alguns doblers. Li havien contat que al nord de lAfganistan la terra era barata i que les pells de les guineus que es comercialitzaven per allà, li serien un bon finançament. Lescoltava, fuma que te fuma, amb aquesta punta dirrealitat que tentra, cremant canastros de verdura a la salamandra de la gran sala. Com daltres vegades, no sabia si anava de berbes, com quan shavia tret el carnet de conduir de primera especial per poder manar camions de gran tonatge per travessar tota lÀfrica, fins al Golf de Guinea, havia de carregar de roba de tons fluorescents que bescanviaria amb queixals delefant, deia, i es descotorrava de rialles.
Era un bon mariner i la vela, ho puc ben assegurar, no tenia secrets per a ell, son pare lhavia ensenyat bé, era lúnic que li preocupava de jo, sempre ho comentava, res pus, ma mare morí massa jove. Amb un filet de cotó penjat al màstil com a únic instrument, sense cap aparellatge técnic haviem anat i tornat del Carib. Durant una galerna, a la tornada, un servidor shavia agenollat creguent morir, ressant el Señor mío Jesucristo…, en castellà, com el mhaviem ensenyat les monges agustines, tan acollonat estava. En Joan al timó, cantava a les totes el Moon shadow de Cat Stevens.
De totes les eixides i tornades, un pic se n anà de bon de veres. Després dun mesos al Pirineus, al mas que en Quique i na Brígida shavíen comprat quins altres, aquests, de la cria de cans de bestiar mallorquins, a la London School of Economics, a vendre herbes aromàtiques i mel al mercadet de la Plaça del Pi de Barcelona-, en Joan , partí cap a Afganistan, un país on encara hi havia com un rei que comandava, la invasió russa no havia provocat el que passà després, amb lascens al poder del Talibanisme i tota la resta.
DIstambul demanà més doblers, que li enviarem a una adreça de la poste restante de correus, convençuts de què tornaria enrera. A Turquia shavia topat amb en Julià i la Pastora un havia abandonat el seu institut i laltra la fleca de la seva família a Gràcia i un primer homo enlluernat pel Traité de savoir-vivre à lusage des jeunes générations de Raoul Vaneigen-, havien acabat visquent a ca nostra ella en un llit calent i ell a una cama-turca dins el rebost-, en una època on una tropa de brasileiros, dormien a lentrada que era molt gran, i en Llorenç, que feia de soldat, recitava versos obsesionat per J.V. Foix. Descrigueren en Joan, com sempre, amb amics i rient, al barris del port de lantiga Costantinoble, bevent i fumant i sense un puta duro.
Segons sabérem, molt més tard, davant lAmerican Express, agafà un bus ple de xusma i hippies, comandat per un holandès que havia estat mecànic i que feia la ruta Amsterdam-Nova Delhi. Ell, arribà a comprar un parell o tres de quarterades al Nord de Kabul. En Toni C. el seguí, poc després, i pensam que encara hi deu esser, si és viu. En Joan no hi durà gaire, perquè ens assebentarem de la seva arribada a lÍndia a través de les informacions que ens donaren uns familiars de lambaixador Nadal, que era mallorquí. Sabérem que lhagueren danar a cercar a una espècie dermita per dins la regió de Caixemir, terra de sijhs, aquells de turbant disforjo damunt el cap.
A la fi quedà enrrocat a Goa i enrrollat. Al principi enviava material de tota casta, fins i tot roba i espècies i perfums -encara odii el patxulí i tota la vida serà així- a uns amics de Barcelona. Després el seu rastre sanà esvaïnt i esvaïnt. Fins que avui, en Manel que ara, després de passar per formador a seminaris de marxisme és trainer de PNL i endevinador professional, després dhaver trepijat els antres més cars dEuropa i les presons més xareques de la península Ibèrica, em diu que en Joan C. és mort. Pobret. Abans de morir digué dues coses. Una : que som denfora ! i laltra : vatuadell me mor! El me vaig imaginar, no és molt original, em sap greu, com nOrson Welles a Citizen Kane, el seu darrer mot, Rosebud, que li serveix dhermenèutica per interpretar la vida i les carències sentimentals del personatge. No puc, ni en sé. Que som denfora! Don ? De Mallorca ? Vatuadell me mor! Fa mal fer-li una lectura a linrevés a la vida den Joan. La seva companya, una tailandesa, filla dun músic que es passejà per Europa amb un cert èxit simfònic i que arribà a aprendre un poc de català, ho contà a un germà seu, ara empresari turístic de loferta complementària abans es passejava amb un Ducati 350- que anà a cercar…res. No res quedà dell. Una ventada, lendemà que lhaguessin cremat, espargí les seves cendres per damunt una platja de Goa, bruta mimagin i plena de buines daquelles vaques sagrades. Vatuadell me mor! Tan enfora!


