(Amb aquest fred que fa, he penjat un article d'estiu. De fa anys; de l'any de s'ecotaxa. Ho recordau ?)
"Sany de sa Balena"
Climent Picornell
La cojuntura dels astres ( no sé quins), la casualitat o simplement perquè sí, fan ben evident el "karma " de lestiu. Ara diré de què va. A Austràlia, ahir, aparegueren cents de balenes mortes; damunt la tauleta, el llibret "Els cetacis a la mar Balear" ( J.M BROTONS, Documenta Balear) i una veïnada que contesta a laltra : "ara fa que som a sa Colònia de Sant Pere de…de sany de sa balena !" És ben ver que a Mallorca ho tenim tot, però en petit ( llevat de turistes; tal vegada quedarà enguany com "sany de secotaxa").

A Austràlia la mar en treu a cents, aquí la mar tregué una balena ara fa vint i un parell danys. Devia ser un Rorqual de més de vint metres i prop de cent tones. La conversa es desfà damunt la terrasseta, "…la balena aparegué, morta, pels Illotets i sa cova des Coloms, (avui desapareguda, engolida pel nou port esportiu) i fou depositada a sa bassa den Fesol, davant els tamarells." "La coa de gent per veure lanimalot arribava fins al portell de sa Devesa, això que ara és del pintor Miquel Barceló." "Després duns dies de discutir que sen feia i quan ja començava a fer pudor, aquell peixot, es va arribar a la conclusió que la balena era dels coloniers, ni de lEstat, ni de la Diputació, ni de ningú. La mar lhavia treta aquí i per alguna cosa seria. Decidiren de trocejar-la, fer oli i tot allò que surt als documentals de la televisió. Un, que me pareix que havia estat submarinista, shi posà damunt amb un "machete", un ganivetarro llarg, i da-li cops! Però allò tenia un cuiro que no li feien coneixedor, com les mosques a un ase!" "Al cap dun parell de dies feia una pudorassa que no podien estar en tota la Colònia i decidiren que se lhavien dendur lluny, perquè afonar-la ja no havien pogut . Amb uns tiranys embragats al monstre es posaren a estirar totes les barquetes, estira que testira. Res. Un, en coneixia un que tenia una barca del bou a cala Rajada i el feren venir. Va anar bé i arrossegaren lanimal vorera, vorera… fins quan foren devers Betlem." "Pensaren que la pudor ja no arribaria a Sa Colònia, i decidiren amollar-la. Però, no. Els fermalls no es desfeien i algù, diuen, que havia estat submarinista, es tirà a laigua emmig daquella embrivada de sang i butzes per desfer lembull." "Però, no ten recordes?" " Se coneix, però, que lolor lhavien sentida també els peixots de Liorna a Marsella, passant per Arenys de Mar. Un daquests, atrets per lenorme bromejada, mossegà la balena i sen dugué, dun cop, un tros gros com un camilla. El submarinista pujà a la barca dun llongo i, xerren, diuen, que no hi ha tornat pus. Males llengues, diuen, xerren, que no sha tirat a la mar mai més." "Mollaren la balena i el temporal la va anar desfent". "I els ossos ?" " Sí, qualcú va dir que es podien vendre, primer a un museu i després per decorar o fer tubalets, per seure". "Un ossam que pesava més que ullastre!". " Fins fa dos dies, encara nhi havia un , de per devés ses costelles, que estava embarrancat a unes roques, pels Vells Marins de Baix, abans d'arribar al caló de Ferrutx".
"I tu arribares, aquest any ?" " Sí, el meu nin era petitó… ens férem un retrato devora sa boca badada de sa balena".
Les escenes tenen aquella vivor i la lluentor de les pel.lícules en blanc-i-negre. De lany de sa picor, o de lany des grip, lany de sa neu, lany de sa balena, lany de secotaxa… i lany tirurany, que deguè passar ?


