(Fotografia : Gori SALVÀ )
Noms ( de niguls, també)
Climent Picornell
Els déus tenien, en lantiguitat, la potestat de posar noms. Posar noms a les coses, als objectes, als fenomens, als llocs, als homes i les dones. Déu nostre senyor el vertader, per suposat- quan hagué fet el món, en set dies justos, posà noms i descansà. Quedà ben a plaer. Se veu, però, que els déus tots- no baixaven a batiar les coses menors i ja no en parlem de les més petites i utilitàries, sinó que amb tres o quatre noms fonamentals en tenien prou : mar, terra, home, dona, aire… i deixaven la resta sense anomenar. Per tant, els homes posaren noms. A tot o quasi tot. Tot toca tenir un nom i sinó en té, algú nhi posa. I els déus no vigilen massa : duia el diari, que un pare volgué posar a la seua filla de nom @. No sé si el meu nom és aquest, però quan el sent em gir deia el filòsof dubtant de tot. LOnomàstica és la disciplina que estudia els noms. De persones, de coses i de llocs. En aquest darrer cas li deien toponomàstica, ara ho coneixem com Toponímia. Per qüestions professionals vaig tenir contacte amb la Toponímia i vaig acabar fent-me membre de la molt benemèrita Societat dOnomàstica, i esper sempre amb atenció el seu Butlletí. La meva dèria, motivada per la cartografia – els mapes solen tenir tres capes : laltimetria, la planimetria i la toponímia- em dugué a preocupar-me pel procés de susbtitució dels nostres noms de lloc, que el turisme havia provocat sobretot ran-de-mar. Noms dhotels i urbanitzacions havien sembrat el país duna nova toponímia estranya, exòtica i ridícula. Al mateix temps sobrevivien encara els noms de carrers amb la deixa feixuga del franquisme noms de falangistes i generals, sobretot- cosa que feia ben necessària una recuperació del bagatge dels noms tradicionals. Però un altre problema sobrevolava les nostres preocupacions. Labandonament de la ruralia provocava que, qui encara en sabia, qui coneixia els noms petits, aquells despreciats pels déus dabans i dara, els microtopònims, es perdien per sempre amb la mort de pagesos, pastors i garriguers. La feina per a la recollida i fixació daquests milers de topònims fou una de les fites a assolir. Primer uns pocs, filòlegs i geògrafs, després ja més gent, continuà la tasca, que no vull dir que estigui acabada, però sí ripuntada. Paralel.lament a tot això feia falta aplicar la correció toponímica, capolada per la cartografia oficial durant anys, feta per agrimensors i militars forasters, amb una ignorància i un despreci per la nostra llengua ben manifestos. Em vaig veure enmig de la correcció daquests mapes, primer els de lestat i després els de la comunitat autònoma. Record encara un general, vestit duniforme, al seu despatx, al quarter de Madrid on després hi jutjaren els militars rebels del 23-F, el coronel Tejero, el general Milans dels Bosch i la resta; em deia el general, preocupat i indignat, davant la nova normativa que impulsava la correcció toponímica amb la normativa de la llengua catalana : los nombres de los vértices geodésicos no los pueden tocar; los nombres oficiales de los municipios tampoco, si el municipio no ha pedido el cambio; ni el del Mar Mediterráneo!. Bé. Històries dun temps. Del Temps den primer que diuen a Menorca pel que nosaltres deim històries den temps primer. Ara, arriba a les meves mans una petita joia de lonomàstica : Els noms dels niguls a Mallorca, de na Maria Bonet i en Miquel Grimalt, editat per Documenta Balear i amb la fotografia de la coberta feta pel meu cosí, també Climent Picornell, ja desaparegut. Idò sí, els niguls tenen també noms propis a més dels seus noms científics, expressats aquests tal com ho feu Linneu per les plantes. Aquesta terminologia nigulística tan aviat és decidida i concisa com cel tavellat quan el cel és cobert de niguls petits en forma de tavells de llana, com màgica i delirant quan imagina ciutats en el cel amb murades, torres i campanars- en el nigul anomenat la ciutat de Troia. Altres pics senrevolta dun tel poètic com quan les boires són boires tendres. He de confessar que tenc un sentiment de reconfortament quan llegesc obres com aquestes i sobretot ara que els cels de tardor són espectaculars-, obres que fixen i conserven noms. De na Ruixamantells als fadrins de Felanitx, passant per sa fel den Judes, aquest, no podia ser daltra manera, és un cap de fibló que fa feredat.


